Fontana es va casar l'any 1577 amb l'artista Paolo Zappi i va seguir pintant durant el seu matrimoni. La parella va tenir onze fills dels quals només tres van sobreviure a Fontana.[4] El seu marit s'encarregava de la casa i assistia la seua muller, coneixedor de la seva vàlua. Més tard, la família es va traslladar a Roma el 1603, quan fou reclamada pel papaCliment VII per assumir el càrrec de pintora oficial i, posteriorment, va obtenir el mecenatge dels Buoncampagni. Formà part de l'Acadèmia de Roma.[1]
Gradualment, va anar adoptant l'estil classicista per la influència del seu amic Ludovico Carracci i altres artistes com Correggio, amb un colorit fort gairebé venecià. Els seus retrats, en els quals excel·lí, conjuguen la naturalitat del personatge amb un acurat detall de joies i vestidures. També va pintar quadres religiosos, i s'atreví amb nus masculins i femenins, que de vegades incloïa dins d'altres quadres més amplis.[5][6]
En l'últim període de la seva vida, Lavinia Fontana va quedar immersa en una crisi mística que el 1613 la va portar a retirar-se a un monestir, juntament amb el seu marit. Va morir a Roma l'agost de l'any següent.
Obres
Hi ha obra seva exposada en diversos museus del mon.[7][6]
Crist amb els símbols de la Passió (1576), oli sobre tela.
Venus i Mart, propietat de la Casa d'Alba, palau de Liria.[8]
Smyth, Francis P.; John P. O'Neill. The Age of Correggio and the Carracci: Emilian Painting of the 16th and 17th Centuries. Washington DC: National Gallery of Art, 1986, pp. 132-136.
Murphy, C.P.. Lavinia Fontana: A Painter and Her Patrons in Sixteenth-century Bologna, 2003.
Hansen, Morten Steen; Joaneath Spicer, eds.. Masterpieces of Italian Painting, The Walters Art Museum, 2005.
.jpg)
