Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Accademia di San Luca

No s'ha de confondre amb Gremi de Sant Lluc.
Infotaula d'organitzacióAccademia di San Luca
(it) Accademia nazionale di San Luca Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimLluc Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusacadèmia
arxiu
museu d'art
museu d'art modern
acadèmia nacional
Gremi de Sant Lluc
col·lectiu artístic
col·lecció
museu privat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1577
Activitat
Utilitzabiblioteca digital Modifica el valor a Wikidata
Superfícieexposició: 5.000 m² (2018)
exposició: 484 m² (2015) Modifica el valor a Wikidata
Mida de la col·lecció o exhibicióexposició: 100 peces (2018)
exposició: 400 peces (2015) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals1.500 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Piazza dell'Accademia di San Luca, 77 - 00100 Roma
  • Roma
Treballadors15 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Altres
Número de telèfon+39-06-679-8850 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaccademiasanluca.it Modifica el valor a Wikidata

Facebook: 100064499987624 X: accademiasluca Youtube: UCDDA_EUENmzUY9I2uKalsLg Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Sant Lluc pintant el retrat de la Mare de Déu, de Guercino

L'Accademia di San Luca és una associació d'artistes i acadèmia de belles arts situada a Roma. Compta, a més, amb un museu, el Museo dell'Accademia.

Història

L'Accademia va ser fundada el 1593 per Federico Zuccaro, qui va ser el seu primer Príncep (director), amb el propòsit d'elevar el treball de l'artista a alguna cosa més que la simple artesania. Durant els seus primers anys de vida, l'associació va estar en l'òrbita del patronatge papal, que va dominar i controlar la institució.

L'Accademia va ser dedicada des de principis del segle xvii a l'evangelista sant Lluc, com a protector dels pintors, ja que segons la llegenda sant Lluc va ser l'autor del primer retrat de la Mare de Déu.

La institució prengué el seu referent de l'antiga Universitat de Pintors, Miniaturistes i Bordadors (Università dei Pittori, Miniatori e Ricamatori), corporació de mestres els estatuts i privilegis de la qual van ser renovats per Sixt IV el 17 de desembre de 1478.[1]

El 1605, el papa Pau V va concedir a la institució, per al dia de la festa de Sant Lluc, el dret de concedir la gràcia a tots els condemnats elegits pels membres de l'Accademia. El 1620, Urbà VIII concedeix a l'Accademia di San Luca el dret d'establir qui podia ser considerat artista a Roma, i el 1633, la capacitat de poder taxar tots els artistes i el monopoli sobre totes les comissions públiques dels Estats Pontificis. Amb el curs dels anys l'autoritat papal tindrà sempre el control de la institució.[1]

L'Accademia tenia la finalitat, segons molts crítics, de donar una alta educació als artistes però al mateix temps exercir sobre ells el control directe de l'Església.

Els Principi de l'Accademia di San Luca eren eminents personalitats artístiques seleccionades pel cos acadèmic, i entre els que van ostentar aquest càrrec es troben personatges il·lustres del món de l'art com Gian Lorenzo Bernini o Domenichino. Tot i això molts artistes importants van romandre fora d'aquesta institució i no van ser mai admesos en el circuit de l'Accademia. Per aquest motiu van néixer a Roma en el curs dels anys escoles d'artistes alternatives a l'Accademia, que s'oposaven a la manera de concebre l'art per aquesta institució; una de les més famoses va ser la Scuola dei Bamboccianti.

Després de la unitat italiana, i l'annexió dels Estats Pontificis al regne d'Itàlia (1870), el 1872 es va transformar en Acadèmia Reial (Accademia Reale), i amb l'arribada de la República Italiana (1948) va passar a ser Acadèmia Nacional (Accademia Nazionale).

L'emblema de l'Accademia

El 1705 es va adoptar el blasó que encara avui caracteritza l'Accademia. Es tracta d'un triangle equilàter format per tres instruments característics dels tres arts practicats principalment en la institució: el pinzell per la pintura, el cisell per l'escultura i el compàs per l'arquitectura. L'emblema és coronat per una frase d'Horaci:AEQUA potestas, que representa la igual dignitat que tenen aquestes arts.

L'Accademia avui

L'Accademia di San Luca continua en activitat. Segons els seus estatuts tots els artistes membres han de donar una obra seva a la institució per a perpetuar la seva memòria. Les obres donades pels seus membres al llarg dels anys es troben al Museo dell'Accademia, situat a l'interior del Palazzo Carpegna, en les proximitats de la Fontana di Trevi, formant una col·lecció única d'escultura i pintura.

El cos acadèmic

Les tres arts conformen les seccions en què es divideix el cos acadèmic (pintura, escultura i arquitectura), format per:

  • 54 acadèmics nacionals
  • 90 acadèmics corresponsals italians
  • 30 acadèmics estrangers
  • nombre il·limitat de benemèrits

Principi de l'Accademia

Referències

  1. 1,0 1,1 Haskell, Francis. Patrons and painters: a study in the relations between Italian art and society in the age of the Baroque (en anglès). Yale University Press, 1993, p.17–18. ISBN 0300025408. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9