Latiumita

Latiumita
Cristalls prismàtics blancs de latiumita. Exemplar procedent de Cava di Campagnano, caldera del volcà Sacrofano, Laci, Itàlia.
Fórmula química	(Ca,K)₄(Si,Al)₅O11(SO₄,CO₃)
Epònim	Laci
Localitat tipus	Pedrera I Cappuccini, Albano Laziale, Roma, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EG.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EG.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.06a
Dana	73.1.2.1
Heys	17.10.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 12,06 Å; b = 5,08 Å; c = 10,81 Å; β = 106°
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,600 a 1,603 nβ = 1,606 a 1,609 nγ = 1,614 a 1,615
Birefringència	δ = 0,014
Angle 2V	mesurat: 83° a 90°, calculat: 84° a 88°
Dispersió òptica	r > v marcada
Impureses comunes	Mn, Na, Cl, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Lat
Referències	[1]

La latiumita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la latiumita, al qual dona nom. Fou anomenada això per C.E. Tilley i N.F.M. Henry per la seva localitat tipus, Laci, el nom llatí de la qual és Latium.

La latiumita és un silicat de fórmula química (Ca,K)₄(Si,Al)₅O₁₁(SO₄,CO₃). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la latiumita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, kampfita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.

En la seva localitat tipus es va trobar en blocs de calcàries metamorfitzades expulsats per activitat volcànica.^[2] S'ha descrit associat a hedenbergita, grossularia-andradita, melilita, leucita, haüyna, kaliofil·lita.^[3]