|
La reina MargotLa reina Margot (títol original en francès: La Reine Margot) és una pel·lícula francesa de 1994 dirigida per Patrice Chéreau a partir de la novel·la del mateix nom d'Alexandre Dumas. El film ha rebut dos premis al Festival de Canes 1994 i cinc Césars el 1995, entre els quals el de la millor actriu per Isabelle Adjani. Ha estat doblada al català.[1] ArgumentLa vida a la Cort i a París, entre les « Noces vermeilles » i la Massacre del dia de Sant Bartomeu. Agost 1572. París és en ebullició. El protestant Enric de Navarra, futur Enric IV (Daniel Auteuil), s'afanya en casar-se amb Margarida de Valois (Isabelle Adjani), anomenada Margot. Catòlica, filla de França, és sobretot la filla de Caterina de Mèdici (Virna Lisi) i la germana de l'inestable rei Carles IX (Jean-Hugues Anglade) i dels ambiciosos prínceps Enric (Pascal Greggory) i Enric Hèrcules (Julien Rassam). Els dos esposos no s'estimen. Es tracta d'un matrimoni polític, orquestrat per Caterina de Màdici, destinat a gestionar en el pla diplomàtic les susceptibilitats del papa Gregori XIII i d'Espanya d'un part, dels Estats protestants d'altra part, i sobretot a apaivagar els odis i les rivalitats a l'interior del regne entra el partit catòlic del duc Henri de Guise (Miguel Bosé) i la facció protestant dirigida per l'almirall Gaspard de Coligny (Jean-Claude Brialy). La por, l'hostilitat i la violència se senten fins a Notre-Dame de París on s'ha celebrat el matrimoni. Els germans de Margot anuncien una morgue sense aturador i no amaguen les relacions ambigües que mantenen amb la seva germana. Margot és una princesa arrogant i promiscua. La reina Caterina ordeix un complot el dia mateix de les noces de la seva filla. Cadascuna de les parts busca barallar-se i la malaptesa de la Reina mare, acoblada amb les ambicions contràries dels divers protagonistes, sense oblidar la debilitat del rei i el gust del poder dels prínceps, portarà el país sencer a un terrible massacre, sis dies només després del matrimoni. Són aquestes ombrívoles hores que faran descobrir a Margot el que ignorava fins llavors: l'altruisme, l'amistat i l'amor.[2] Repartiment
Premis i nominacionsPremis
Nominacions
Llocs de rodatgeEl rodatge va tenir lloc del 10 de maig al 3 de desembre de 1993. França
PortugalAl voltant de la pel·lícula
PreparacióEl film és una coproducció europea de França, Itàlia i Alemanya.[3] Ha estat rodada entre França i Portugal durant més de sis mesos l'any 1993 amb un pressupost inicial de 120 milions de francs que va superar de 20 milions.[3] Per aquest gran projecte del qual Claude Berri és el productor principal i que va ser abandonat diverses vegades, Patrice Chéreau escriu el guió amb Danièle Thompson.[3][4] Durant l'escriptura, diverses novetats (Primera Guerra del Golf, Guerra de Iugoslàvia…) alimenten la inspiració dels dos autors.[3] El repartiment és eclèctic i internacional.[3] A més de grans estrelles franceses (Isabelle Adjani, Daniel Auteuil i Jean-Claude Brialy), Chéreau contracta alguns dels seus actors fetitxes com Jean-Hugues Anglade, Dominique Blanc i Pascal Greggory i els seus vells alumnes del Teatre dels Amandiers de Nanterre com Vincent Pérez, Bruno Todeschini i Jean-Philippe Écoffey.[3] Entre els interpretes internacionals, es troba els italians Virna Lisi, Asia Argento i Claudio Amendola, l'espanyol Miguel Bosé o l'alemany Thomas Kretschmann.[3] D'una ambició estètica manifesta, l'obra és jutjada pel seu autor més « elisabetiana » que « shakespeariana » i proper a Christopher Marlowe per la idea d'una violència sorda, presta a rajar a cada instant. Chéreau havia d'altra banda posat en escena, el 1972 al TNP de Villeurbanne, Massacre a París de Marlowe, consagrat a la Massacre del dia de Sant Bartomeu.[5] Si el film treu tant la seva inspiració en el teatre i la literatura com a la pintura (Francisco de Goya, Théodore Géricault, Eugène Delacroix, Francis Bacon), busca igualment inscriure's en el llinatge d'un cinema d'autor de prestigi barrejant família, poder, bogeria, decadència, sexe i barbàrie a la manera de The Scarlet Empress de Josef von Sternberg, Ivan el Terrible de Serguei Eisenstein, Macbeth de Orson Welles, Hamlet de Laurence Olivier, La caduta degli dei de Luchino Visconti o Aguirre, la còlera de Déu de Werner Herzog.[3][4][6] El film és explotat sobre dues versions: una francesa de 2 hores 40 i l'altre internacional, escurçada vint minuts.[3] Acollida critica i públic
En el cas de la critica, el director declara :
L'èxit del film li suposa després a Chéreau proposicions del part de Hollywood, que declina, preferint quedar-se a treballar a França.[8] Referències
|
