|
Kwaidan
Kwaidan (怪談, Kaidan, literalment "històries de fantasmes")[1] és una pel·lícula antològica de terror japonesa del 1965 dirigida per Masaki Kobayashi. Es basa en les col·leccions d'històries del folklore japonès recollides per Lafcadio Hearn a Kwaidan: Stories and Studies of Strange Things, del qual en treu el nom. La pel·lícula consta de quatre històries separades i no relacionades. Kwaidan és una transliteració arcaica de Kaidan, que significa "història de fantasmes". Va guanyar el Prix du Jury al 18è Festival Internacional de Cinema de Canes de 1965[2] i va rebre una nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[3] SinopsiLa pel·lícula està composta de les següents històries:
Repartiment
ProduccióEl 1964, Toho va començar un acord de tres pel·lícules amb el director Masaki Kobayashi que va acabar amb la producció de Kwaidan.[4] EstrenaLa versió per cinema de Kwaidan fou estrenada al Japó el 6 de gener de 1965, on va ser distribuïda pe Toho.[5] La versió general japonesa de Kwaidan va començar el 27 de febrer de 1965.[6] Kwaidan fou estrenada en versió de 125 minuts als Estats Units després d'eliminar el segment "La dona de la neu" després de l'estrena de la pel·lícula a Los Angeles.[5] Fou estrenada als Estats Units el 15 de juliol de 1965 i distribuïda per Continental Distributing.[5] Kwaidan fou reestrenada novament al Japó el 29 de novembre de 1982 com a part del 50è aniversari de Toho.[7] RecepcióAl Japó, Yoko Mizuki va guanyar el Kinema Junpo al millor guió. També va guanyar premis a la millor cinematografia i a la millor direcció artística als Premis de Cinema Mainichi.[5] La pel·lícula va obtenir premis internacionals, inclòs el premi especial del Jurat al Festival de Canes, i va ser nominada a la Millor pel·lícula en llengua estrangera als Oscar.[8] En una ressenya del 1967 Monthly Film Bulletin va comentar el color de la pel·lícula, afirmant que "no és tant que el color de Kwaidan sigui fastigós... com la manera en què Kobayashi l'utilitza per donar a aquestes històries una mica de la qualitat d'una llegenda."[9] La ressenya va concloure que Kwaidan era una pel·lícula "els detalls de la qual es mantenen a la ment molt després que un l'hagi vista."[9] Bosley Crowther, en una revisió del 1965 a New York Times va declarar que el director Kobayashi mereix una aclamació emocionada per la seva art cinematogràfica distintivament oriental. Així ho fan els nombrosos dissenyadors i càmeres que van treballar amb ell. "Kwaidan és una simfonia de color i so realment comparada amb el passat."[10] Variety descriu la pel·lícula com a "feta en una cadència mesurada i una intensa sensació" i que es tractava d'un "tour-de-force visualment impressionant."[11] En la seva revisió de Seppuku, Roger Ebert va descriure Kwaidan com "un muntatge d'històries de fantasmes que es troba entre les pel·lícules més boniques que he vist".[12] A l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, Kwaidan té una qualificació d'aprovació del 88%, basada en 24 ressenyes i una valoració mitjana de 7,4/10. El seu consens diu: "Exquisidament dissenyada i decorada de manera ràpida, l'ambiciosa antologia de Masaki Kobayashi funciona menys com un exemple terrorífic i més com un homenatge meditatiu al folklore japonès."[13] Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
