Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Khizilordà

Plantilla:Infotaula geografia políticaKhizilordà
Қызылорда (kk) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Estació de tren
Tipusgran ciutat i city of regional significance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 44° 50′ 52″ N, 65° 30′ 00″ E / 44.8479°N,65.49989°E / 44.8479; 65.49989
Capital de
Població humana
Població242.462 (2021) Modifica el valor a Wikidata (101,03 hab./km²)
Geografia
Superfície2.400.000.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Altitud128 m-139 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1820 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal120000–120018 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webkyzylorda.gov.kz Modifica el valor a Wikidata

Khizilordà (kazakh: Қызылорда) és una ciutat del Kazakhstan, capital de la província del mateix nom. Té una població de 157.400 (1999) i es troba a la riba del Sirdarià que passa per la ciutat. Disposa d'aeroport i Universitat de l'estat. A la rodalia hi ha pous de petroli a la conca del riu Turgai.

Clima

La ciutat té un clima continental amb el mes més fred (gener) amb –8,4 °C i el mes més càlid (juliol) amb 27,5 °C. Les precipitacions anuals són de 174 litres. L'estiu és el període més sec.

Història

Fou fundada el 1820 com una fortalesa del Kanat de Kokand amb el nom d'Ak Masdjid o Akmecet (també Aq Masjid, Aq Mechet, i altres variants). Yaqub Beg fou comandant d'aquesta fortalesa que fou ocupada pels russos sota el general Vassili Alekséievitx Perovski el 28 de juliol de 1853 (calendari gregorià) o sigui el 9 d'agost. Es va dir llavors Fort Perovski i el 1867 Perovsk sent capital d'un districte de la província de Sirdarià. El 1920 va recuperar el seu nom d'Ak Masdjid que va canviar el 1924 a Khizilordà (Khizil = Roja, Ordà = capital) i fou capital de la República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh fins al 1927[1] i després de la Província de Khizilordà.

Està agermanada amb Arvada, dels Estats Units d'Amèrica.

Referències

  1. Kassymova, Didar; Kundakbayeva, Zhanat; Markus, Ustina. Historical Dictionary of Kazakhstan (en anglès). Scarecrow Press, 2012, p. 25. ISBN 0810879832. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9