Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kaytak

Infotaula de llenguaKaytak
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius21.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aDaguestan Modifica el valor a Wikidata
Autòcton dekaytaks Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord-est
llengües daguestaneses
llengües darguanes Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xdq Modifica el valor a Wikidata
Glottologkajt1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuexdq Modifica el valor a Wikidata
IETFxdq Modifica el valor a Wikidata

El kaytak és una llengua del Caucas, al Daguestan, parlada pels kaytaks, i emparentada al kubatxi i al dargin, dins la divisió dargin del grup dargino-lak de llengües iberocaucàsiques. En el cens de 1926 hi havia 14.430 kaytaks ètnics o 14.469 parlants de kaytak com a llengua materna. Poblen deu auls del districte de Kaytak i el sud del districte de Dakhadaev a la vall de l'Ulu-Čay, en mig dels territoris dels dargins i dels tabasarans. El seu nombre actual es calcula en 25.000.

La llengua és vernacular amb dos dialectes: el mağalis-kaytak al nord o el kara-kaytak al sud; com a llengua literària s'utilitza el dargin, i com a primera llengua literària i segona parlada, i també s'utilitza el rus com a segona literària i segona o tercera parlada.

Bibliografia

  • A. Bennigsen i H. Carrére d'Encausse, Une République soviétique musulmane, le Daghestan, 1956
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9