Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Karamanli

Infotaula d'organitzacióKaramanli
Dades
Tipusfamília Modifica el valor a Wikidata

Els Karamanli foren una família turca que va governar la Regència de Trípoli del 1711 al 1835.

El fundador fou Ahmed Bey (Ahmad I Pasha Karamanli) del que no se sap gairebé res excepte que era d'origen anatòlic. Va prendre el poder en un cop d'estat i va governar en un règim de terror fins a la seva mort la nit del 3 al 4 de novembre de 1745. El van succeir els seus fill i net Mehmed I Pasha Karamanli i Ali I Pasha Karamanli. Les lluites van començar al final del govern d'aquest darrer quan les faccions van donar suport a cadascun dels seus tres fills. La lluita fou aprofitada per Ali Burghul Pahsa Çezayrli per agafar el poder (1793) com a nomenat per la Porta, però amb l'ajut dels husaynites de Tunísia els Karamanli van recuperar el poder el gener del 1795; la facció dirigida per Ahmad II Pasha Karamanli, el fill segon d'Ali I, fou ràpidament eliminada per la facció dels àrabs que donava suport a Yusuf Pasha Karamanli, que va governar del 1795 al 1832. Sota el seu govern va créixer la influència francesa, que en 1830] van dur a terme la Conquesta d'Algèria; el 1832 va abdicar en el seu fill Ali II Pasha, favorable als francesos i que tenia el suport principal a Cirenaica, mentre un net de Yusuf, Mehmed tenia el suport dels anglesos i de les regions de Manshiya i Sahil, es va proclamar també governador; la guerra va durar tres anys i finalment la Porta, considerant que la influència francesa era perillosa van decidir destituir a Ali i Ahmed i nomenar Mustafa Negib Pasha o Mustafa Nadjib Pasha (febrer de 1835) al que va enviar amb una flota i tropes. Mustafa va desembarcar a Trípoli i va fer llegir el firman imperial que el nomenava governador (27 de juny de 1835), decretant la destitució d'Ali i de Mehmed. Mehmed es va suïcidar i el seu germà Ahmad es va refugiar a Malta. Ali II i la resta de membres de la família foren deportats a Istanbul excepte Yusuf que per la seva edat va poder restar a Trípoli fins que hi va morir el 4 d'agost de 1838.

Llista de beis governadors

Bibliografia

  • E. Pellissier de Reynaud, La Régence de Tripoli, a la Revue des deux Mondes, 1855
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9