Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kara-Daria

Plantilla:Infotaula indretKara-Daria
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaKirguizstan i Uzbekistan Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Oix (Kirguizstan) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaProvíncia del Turquestan (Kazakhstan) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSirdarià Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 38′ 46″ N, 73° 25′ 25″ E / 40.6461°N,73.4236°E / 40.6461; 73.4236
40° 54′ 03″ N, 71° 45′ 29″ E / 40.900791°N,71.75814°E / 40.900791; 71.75814
Afluents
Característiques
Dimensió180 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica30.100 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal136 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Kara-Daria (kirguís: Кара-Дарыя, Qara-Darıya/Kara-Daryýa, قارا-دارىيا; uzbek: Qoradaryo, Қорадарё, قارەدەريا - literalment riu negre-) és un riu que es troba a les regions d'Oix del Kirguizstan, i a les regions de Namangan i Andidjan de l'Uzbekistan. És el tributari esquerre, i un dels principals, del Syr Daria. El riu és format per la confluència entre el riu Kara-Kuldzh i el riu Tar. Es coneixen més de 200 tributaris del Kara-Daria; els més llargs són el riu Jazy, el riu Unkur, el Kegart, el Kurshab, l'Absir Sai i l'Aravan Sai.[1]

Característiques hidrològiques

La longitud del Kara-Daria és de 180km, i la seva conca comprèn 30.100 km²[2] segons algunes fonts i 28.600 km²[1] segons algunes altres. El Kara-Daria és alimentat principalment per les aigües nivals i del desgel de les glaceres.[3] El cabal mitja anual a Uchtepa és de 136 m³/s, mentre que el màxim registrat en aquest punt ha estat de 265 m³/s i el mínim de 68,4 m³/s (anys 1969 i 1975 respectivament). El 55% del flux anual es registra durant el període entre març i juliol, amb un màxim al mes de juny. El mínim es registra durant el període hivernal per la manca d'aigües procedents de la neu o el gel.[1] La terbolesa de l'aigua és de 1 kg/m³. Alguns hiverns les ribes del Kara-Daria es congelen per poc temps.[2]

Flux del riu

El Kara-Daria està format per la confluència dels rius Tar i Kara-Kuldzh que naixen al massís de Ferganà i als vessants septentrionals de les muntanyes d'Alai.[1] La confluència dels dos rius té llo a uns 1150 metres sobre el nivell del mar, prop del poble de Kenesh, a la regió d'Oix del Kirguizstan.[4] Generalment el Kara-Daria flueix cap a l'oest. Fins al poble de Kampirravata, el riu flueix per una vall força ampla (entre 0,5 i 4,5 km) que es redueix bruscament tot formant el congost de Kampirravata. En aquest punt el riu és detingut per una presa, anomenada Kuygan-Yar,[5] que forma l'embassament d'Andidjan. Tot seguit, el Kara-Daria entra a la vall de Ferganà, ja a l'Uzbekistan.[1][6]

El límit de les regions d'Andidjan i Namangan el forma el riu Kara-Daria. El riu Kara-Daria, acaba confliuint amb el riu Narín per a formar el Syr Darya.[7]

Ús econòmic

A la vall de Fergana les aigües del riu s'utilitzen intensivament per al reg a través de grans canals.[1]

Tributaris

El Kara-Daria té dos afluents principals: el riu Kurshab i el riu Iasi. A més a més rep diferents tributaris que són, en ordre des de la font:[1]

El riu prop de la ciutat d'Andidjan.
→ Karakuldzha
← Tar
← Dzhalpak-Tash
- Embassament d'Andijan
- Kurshab
→ Kök Art
← Karagunan
→ Tentyaksay

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Enciclopèdia Nacional de l'Uzbekistan» (en uzbek). Arxivat de l'original el 2016-08-21. [Consulta: 12 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Gran Enciclopèdia Soviètica (en rus). AM Prokhorov. 
  3. Feenders, Joest. «The Amu Darya and the Syr Darya, Central Asia’s lifelines - From the Glaciers to the Aral Sea - Water Unites» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-11-15. [Consulta: 12 novembre 2018].
  4. «Fulls del mapa "K-43-123" i "K43-123"». Jany-arik, 1990.
  5. «Karadarya river basin». [Consulta: 12 novembre 2018].
  6. «Fergana Valley | valley, Central Asia» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  7. Squires, Victor Roy; Milner, Hugh Martin; Daniell, Katherine Anne. River Basin Management in the Twenty-First Century: Understanding People and Place (en anglès). CRC Press, 2014-07-10. ISBN 9781466579620. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9