L'uzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia. Fins a començaments del segle xx s'havia escrit amb caràcters àrabs; després, amb el govern soviètic, es va canviar en favor del ciríl·lic i des de la independència uzbeca s'afavoreix la introducció de l'alfabet llatí, com passa en quasi tot l'àmbit turquès.[1]
Exemple de text en uzbek amb la traducció al català:
Uzbek
Català
1-modda: Barcha odamlar erkin, qadr-qimmat va huquqlarda teng boʻlib tugʻiladilar. Ular aql va vijdon sohibidirlar va bir-birlari ila birodarlarcha muomala qilishlari zarur.
Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Història
Van ser probablement parlants turcs els que es van establir a les conques dels rius Amudarià, Sirdarià i Zarafxan des de com a mínim els anys 600-700 AD, expulsant o assimilant gradualment els parlants de llengües iranianes orientals de Sogdiana, Bactriana i Coràsmia. La primera dinastia turca a la regió van ser els karakhànides en els segles del IX al XII,[2] que eren una confederació dels karlucs, els xigils i els yagma, entre d'altres tribus.[3]
L'uzbek és considerat el descendent directe o una forma posterior del txagatai, l'idioma del desenvolupament literari de l'Àsia Central Turquesa en els regnes de Txagatai Khan, Tamerlà, i la dinastia timúrida[4] (inclosos els primers governants de l'Índia). La llengua va ser defensada per Ali-Shir Nava'i en els segles XV i XVI. Nava'i fou el més gran representant de la literatura en llengua txagatai.[5][6] Va contribuir de manera significativa al desenvolupament de la llengua txagatai i en el seu descendent directe (l'uzbek) i és àmpliament considerat el fundador de la literatura uzbeka.[7][8][9][10][11][12][13] Finalment establert a Karlucs i consirada una variant de les llengües turqueses, el txagatai contenia un gran nombre de manlleus del persa i de l'àrab. Ja al segle xix s'usava rarament en la composició literària, però no va ser fins al segle xx que va desaparèixer definitivament.
El terme uzbek aplicat a una llengua ha significat diferents coses al llarg del temps. Abans de 1921, l'uzbek i el sart es consideraven dialectes diferents:
L'«uzbek» era una varietat de la llengua dels kiptxakvocalment harmònica, parlada pels descendents de la gent procedent de Transoxiana amb Muhàmmad Xaibani al segle xvi, que vivien principalment al voltant de Samarcanda i Bukharà, tot i que la llengua turquesa que es parlava a Taixkent també era vocalment harmònica.
El «sart» era un dialecte de la llengua turquesa sud-oriental parlada per la població turquesa més vella establerta a la regió de la Vall de Ferganà i de la regió de Kaixkadar, així com en algunes parts del que actualment és la regió de Samarcanda; contenia una quantitat més gran de persa i àrab, i no usava l'harmonia vocàlica.
A Khivà, els sarts parlaven una forma de turquès oguz altament pèrsica. Després de 1921, el règim soviètic va abolir el terme sart per derogatori, i va decretar que, per tant, la totalitat de la població turquesa establerta a Turkestan serien coneguts com els uzbeks, malgrat que alguns no tinguessin ascendència uzbeka.
Tanmateix, la llengua escrita que es va triar l'any 1924 com a estàndard per la nova república, tot i les protestes de bolxevics uzbeks com Fayzullah Khodjaev, no va ser l'«uzbek» prerevolucionari sinó la llengua «sart» de la regió de Samarcanda. Edward A. Allworth va argumentar que aquest fet «distorsionava negativament la història de la regió» i es va fer per donar identitat uzbeka a autors del segle xv com Ali-Shir Nava'i.[14] Tots tres dialectes segueixen existint juntament amb l'uzbek oral modern.
↑ «Uzbek language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 23 octubre 2017].
↑Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} The Origins of the Uzbek Language]» (en rus). [Consulta: 23 octubre 2017].
↑Golden, Peter. B.; Denis Sinor The Cambridge History of Early Inner Asia. Cambridge University Press, Chapter 13 – The Karakhanids and Early Islam. ISSN: 0-521-24304-1 [Consulta: 23 octubre 2017].
↑Allworth, Edward. Central Asia: 130 Years of Russian Dominance, a Historical Overview. Duke University Press, 1994. ISBN 0-8223-1521-1.
↑Valitova, A. A.. «Alisher Navoi». A: A. M. Prokhorov. Great Soviet Encyclopedia (en russian). 17. 3rd. Moscou: Soviet Encyclopedia, 1974, p. 194–195.
↑ «Navoi, Nizamiddin Mir Alisher». A: A. M. Prokhorov. Great Encyclopedic Dictionary (en russian). 2nd. Saint Petersburg: Great Russian Encyclopedia, 1997.
↑«Alisher Navoi» (en anglès). Writers History. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2013. [Consulta: 26 octubre 2017].
