 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement. |
María Julieta Kirkwood Bañados (Santiago de Xile, 5 d'abril de 1936 - 8 d'abril de 1985) va ser una sociòloga, politòleg, teòrica, catedràtica i activista feminista xilena,[1] considerada com una de les fundadores i impulsores del moviment feminista de Xile en la dècada de 1980 i precursora dels estudis de gènere al país.[2][3][4][5]
Orígens
Filla de Johnny Kirkwood i Julieta Bañados pertany a la primera generació de dones que van gaudir d'accés ampli a l'educació secundària.[3] Va estudiar a la Universitat de Xile on va viure els moviments estudiantils i socials influïts per la revolució de Maig del 68 de França com a Unidad Popular i Revolució en Llibertat.
Considerava que la pràctica democràtica era irrealitzable sense la participació de la dona afirmant que "no hi ha democràcia sense feminisme".[2]
El 1972 es va integrar com a docent i investigadora en la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), on va iniciar el seu treball intel·lectual al costat d'Enzo Faletto.
Durant aquest període va publicar alguns dels treballs més importants, i que constitueixen un referent teòric i històric dins del pensament feminista de Xile i Amèrica Llatina, entre els quals es troben Ser política en Chile: las feministas y los partidos,Tejiendo rebeldías i Feminarios.[6][7][8] A més, va col·laborar en la revista Furia i el Boletín del Círculo de Estudios de la Mujer.[2]
Refundació del moviment feminista xilè
Durant la primera meitat del segle XX les organitzacions feministes connectades amb la lluita sufragista van decaure segons algunes anàlisis a causa de la subordinació als interessos dels partits polítics. Kirkwood aposta per la refundació del moviment feminista xilè basat en el discurs acadèmic.[9]
En el seu treball teòric poden observar-se proposades associades a l'àmbit dels estudis de gènere però des d'una òptica feminista propera a l'activisme, amb una crítica cap al discurs conservador del feminisme i una mirada intercultural a la cultura llatinoamericana.[10]
Com a activista, va participar en diverses organitzacions en pro dels drets de la dona, entre elles el Círculo de Estudios de la Mujer que posteriorment es va convertir en La Morada i el Centro de Estudios de la Mujer (CEM) i va participar en moviments socials feministes com el MEMCh 83 i el Departamento Femenino de la Coordinadora Nacional Sindical.[2] El 1983 va ser una de les fundadores del Movimento Feminista de oposición a la dictadura d'Augusto Pinochet[2] on la consigna va ser «Democràcia al país, a la casa i en el llit», frase promoguda per la mateixa Julieta i Margarita Pisano.[11][12] També va contribuir en l'àmbit educatiu denunciant l'autoritarisme i la falta de neutralitat tant en l'ensenyament com en l'accés al coneixement científic.[2]
Publicacions
- Chile: la mujer en la formulación política (Santiago: FLACSO, 1981).
- Feminarios (Santiago: Documentas, 1987).
- El feminismo como negación del autoritarismo (Santiago: FLACSO, 1983).
- Feminismo y participación política en Chile (Santiago: FLACSO, 1982).
- Feministas y políticas (Santiago: FLACSO, 1984).
- Los nudos de la sabiduría feminista (Santiago: FLACSO, 1984).
- La política del feminismo en Chile (Santiago: FLACSO, 1983).
- Ser política en Chile: las feministas y los partidos (Santiago: LOM Ediciones, 1982, 1986 i 2010).
- Ser política en Chile: los nudos de la sabiduría feminista (Santiago: Cuarto Propio, 1990).
- Tejiendo rebeldías: escritos feministas de Julieta Kirkwood (Santiago: CEM, 1987).
Referències
- ↑ Urbina, José Leandro. Camilo Henríquez. El sueño ilustrado (en castellà). Santiago de Chile: Editorial Universidad de Santiago de Chile, p. 70.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Julieta Kirkwood y los saberes feministas (1937-1985)» (en castellà). Memoria chilena. Biblioteca Nacional de Chile.
- ↑ 3,0 3,1 Tompkins, Cynthia Margarita, Foste, David William. Notable Twentieth-Century Latin American Women: A Biographical Dictionary (en anglès). Greenwood Publishing Group, p. 324. ISBN 978-031-331-112-3.
- ↑ Vitale, Luis. Los principales períodos de la historia de América Latina: contribución al debate del bicentenario (en castellà). Lom Ediciones, 2009, p. 102. ISBN 978-956-000-084-2.
- ↑ Munévar Munévar, Dora Inés. Pensando los saberes de género (en castellà). Universidad Nacional de Colombia, 2011, p. 310. ISBN 978-958-719-849-2.
- ↑ Munnich, Susana. Gabriela Mistral: Soberbiamente Transgresora (en castellà). Lom Ediciones, 2005, p. 309. ISBN 978-956-282-779-9.
- ↑ Agosín, Marjorie, Meyer, Doris. «Julieta Kirkwood (1936-1985)». (en anglès). En Meyer, Doris. Rereading the Spanish American Essay: Translations of 19th and 20th Century Women's Essays. University of Texas Press., 1995, p. 324. ISBN 978-029-275-182-8.
- ↑ Montecino Aguirre, Sonia, Obach, Alexandra. Género y epistemología: mujeres y disciplinas (en castellà). Lom Ediciones, 1999, p. 206. ISBN 978-956-282-176-6.
- ↑ «El feminismo y su instrumentalización como fenómeno de mestizaje en nuestra América» (en castellà). Scielo. Revista Venezolana de Estudios de la Mujer versión impresa ISSN 1316-3701 Revista Venezolana de Estudios de la Mujer v.14 n.33 Caracas dic. 2009, 01-12-2009.
- ↑ «Contrapunto para cuatro voces: Emergencias privadas/ urgencias públicas en la escritura de mujeres» (en castellà). Scielo. Revista signos versión On-line ISSN 0718-0934 Rev. signos v.38 n.57 Valparaíso 2005, 2005.
- ↑ «Localización geohistórica de los feminismos latinoamericanos» (en castellà). Scielo.Polis (Santiago) versió On-line ISSN 0718-6568, 2009.
- ↑ «El feminismo Latinoamericano y su proyecto ético-político en el siglo XXI» (en castellà). Scielo. Revista Venezolana de Estudios de la Mujer versión impresa ISSN 1316-3701, 01-12-2009.
