|
Josep Maria Fontana Tarrats
Josep Maria Fontana Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 12 d'agost de 1984) va ser un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958. BiografiaDe família benestant, els seus avis van fundar «La Industrial Harinera» i la «Fabril Cotonera», i el seu pare va ser comerciant d'oli i fruita seca. Va marxar a Barcelona a estudiar Comerç, i allí va entrar en contacte amb les avantguardes literàries del grup de Luys Santa Marina, representats en la revista Azor, i que es trobaven a les tertúlies literàries de la cafeteria barcelonina "L'or del Rhin", a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla Catalunya. Milità inicialment en el tradicionalisme, però l'atracció per la figura de Ramiro Ledesma Ramos el va dur a fundar la secció de les JONS a Reus el 1933 i de la Falange Española el 1934. El 1935 Robert Bassas Figa el nomenà Cap Territorial de Premsa i Propaganda de Catalunya. La sublevació franquista del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre estiuejant a Prades i fugí a Barcelona, d'on en sortí amb identitat falsa cap a França. Allí es casà amb Teresa Bertran d'Osó, i posteriorment es desplaçà a Burgos.[1] Participà en els fets de Salamanca amb Manuel Hedilla l'abril de 1937, es va allistar a la Tercera Centúria Territorial de Falange i marxà al front. Lluità a Burgos i Terol, però el setembre de 1937 fou ferit i enviat a Sant Sebastià, on el 1938 José Ribas Seva el nomenà cap territorial a Tarragona de FE de las JONS. El 1939, tot i les seves gestions, no va poder evitar l'afusellament del seu oncle Ferran Fontana Grau, advocat, músic i poeta militant de la FAI, anarquista i antifeixista, sentenciat en consell de guerra.[2] L'escriptor Xavier Amorós, en canvi, diu que el capitost de Falange va optar, durant la primera repressió dels vencedors, per no aturar la condemna a mort del seu propi tiet, l’advocat laboralista i compositor Ferran Fontana Grau.[3] També va col·laborar a Destino.[4] Va exercir diversos càrrecs secundaris sota el règim de Franco (governador civil de Granada entre 1943 i 1947), i fou diputat a les Corts espanyoles entre 1943 i 1955.[5] Fou cap del Sindicato Nacional Textil fins a 1954. El fet de separar-se de la seva esposa per casar-se amb Teo Abad va malmetre'n la carrera política, ja que després de 1955 fou secretari de la Cambra de Comerç de Madrid i del Tribunal de Defensa de la Competencia. El 1979 va publicar el llibre Dos trenes se cruzan en Reus, crítica contra els reusencs catalanistes més coneguts. Obres
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
