|
Josep Lluís Alay i Rodríguez
Josep Lluís Alay i Rodríguez (Barcelona, 21 de març de 1966)[1] és un historiador, polític i professor universitari català, que exercí de professor d'Història de l'Àsia a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.[2] Des del juliol de 2018 és director de l'Oficina del President Carles Puigdemont.[3] TrajectòriaEstudisDoctor en Història per la Universitat de Barcelona,[4] doctor en Ciències per la KU Leuven de Lovaina (Flandes), doctor en Física per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Filologia semítica per la Universitat de Barcelona.[5] Va estudiar tibetologia al Departament de Filosofia índia de la Universitat d'Hiroshima (Japó), on residí com a professor invitat,[1] i ha publicat diversos llibres sobre la història i literatura del Tibet.[2] ÀsiaAlay és un gran coneixedor de la cultura i de la realitat tibetanes i durant anys ha viscut a mig camí entre Barcelona i Lhasa, la capital del Tibet.[6] Des de la seva fundació l'any 2001, és director de l'Observatori del Tibet i Àsia Central (OTAC) de la Universitat de Barcelona[7] i va coordinar el màster d'estudis d'Àsia i Pacífic de la UB.[2][8] Des del 2004 ha dirigit una desena de projectes de cooperació en els àmbits de l'educació i la salut de poblacions nòmades i seminòmades de la Regió Autònoma del Tibet, especialment en la remota regió septentrional de Byang-thang (Txangtang). Juntament amb Sonam Drolkar viatja cada any a la regió per avaluar i fer un seguiment dels projectes que desenvolupen i gestionen els mateixos tibetans.[9] També ha codirigit documentals de televisió sobre Mongòlia i Tibet.[5] El 2010 es doctorà en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi sobre el lama tibetà Khyung Sprul Rin Po Che: Khyung Sprul Rin Po Che, Un mendicant tibetà: la seva vida i viatges a Kinnaur i al Tibet Occidental.[4] Els seus darrers treballs de recerca se centren en les rutes de comunicació entre el Tibet i l'Índia occidental durant la primera meitat del segle xx.[5] Col·labora com a articulista al diari Ara.[10] Des del juliol de 2011 fins al juny del 2015 va ser director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2015 és el Comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona. Procés independentista catalàEl 25 de març de 2018 Alay acompanyava a Carles Puigdemont en un viatge en cotxe des de Finlàndia fins a Brussel·les. En travessar la frontera amb Alemanya, Puigdemont va ser arrestat per la policia alemanya a Neumünster. Tres dies després, el 28 de març, Alay fou detingut per la policia espanyola i posat en llibertat després de declarar.[11][12] L'octubre del mateix any el jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea va arxivar la causa. El gener de 2019 un altre jutjat va demanar reobrir el cas.[13] El juny de 2018 fou nomenat Coordinador de Polítiques Internacionals de Presidència pel govern de Quim Torra,[14] càrrec que va exercir fins al 15 de juliol de 2018, quan va ser nomenat Responsable de l'Oficina de l'expresident Puigdemont en aplicació de les prerrogatives d'aquest.[3] El març de 2020 Josep Lluís Alay va publicar un recull de 73 històries curtes aparegudes des del 2011 als diaris Ara i El Punt Avui. Titulat 5 continents i 1 llibertat, amb pròleg d'Aamer Anwar, són cròniques de diferents regions del món que es troben en conflicte i que tenen un fons comú: la defensa dels drets humans, la denúncia de situacions injustes i la lluita dels pobles pel seu dret a l'autodeterminació. Operació VólkhovEl 28 d'octubre de 2020 fou detingut en el marc de l'Operació Vólkhov, una actuació policial de la Guàrdia Civil d'investigació d'un presumpte malbaratament de cabdals públics en favor del procés independentista català i l'organització del moviment Tsunami Democràtic.[15][16] També van ser imputats d'un presumpte delicte d'acord amb Rússia per a l'enviament a Catalunya de més de 10.000 soldats per a garantir la independència una vegada declarada.[16] El mateix dia fou deixat en llibertat amb càrrecs per, presumptament, haver participat l'estiu del 2017 al Fòrum Crans Montana. «Per haver cobrat una factura en aquest fòrum, en què vaig participar com a acadèmic», va revelar a Catalunya Ràdio, on va criticar que «aquesta operació forma part de la persecució continuada contra la societat catalana».[17] Des de l'inici de la investigació la Fiscalia no va presentar càrrecs i va deixar al jutge Joaquín Aguirre, magistrat del Jutjat d'instrucció núm. 1 de Barcelona, com a única part de l'acusació, si bé dies després s'hi va unir el partit Vox com a acusació popular.[16] El 20 de setembre de 2021, el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado va enviar un informe al jutge assegurant que no hi havia cap mena de delicte i que si seguia capficat a demostrar-los podia incórrer en una investigació prospectiva.[16] No obstant això, a l'endemà, l'Audiència Provincial de Barcelona va desestimar el recurs de la fiscalia anticorrupció gràcies al posicionament contrari dels magistrats Luis Belestá,[a] Ricardo Rodríguez i Miguel Ángel Ogando.[18] D'aquesta forma, el tribunal d'instància superior va rebutjar l'arxiu de la peça separada, i fins feia dues setmanes declarada secreta, en la qual s'investigava el contingut dels mòbils decomissats a Alay durant la detenció d'octubre de 2020.[18] El 8 de novembre de 2021, el diari El Confidencial va filtrar una imatge dels investigadors de la Guàrdia Civil sobre el cas, en el qual aportaven com a prova un presumpte informe sobre els serveis d'intel·ligència russos. Tal com va denunciar el seu advocat Gonzalo Boye, es tractava literalment del capítol introductori de la novel·la que Alay acabava de traduir: El secret de la clandestina (Símbol Editors, 2020).[19] El juliol de 2022 el jutge Aguirre va arxivar la causa.[20] Viatge a Nova CaledòniaEl 20 de setembre de 2021 fou notificat d'un nou judici per una presumpta malversació i prevaricació continuada, després que l'Audiència Provincial de Barcelona desestimés el seu darrer recurs. El procés s'inicià d'ofici per part de la Fiscalia del tribunal esmentat quan presentà una querella contra Alay per interpretar fonament de delicte en el viatge d'assistència, com a observador internacional i en representació de Puigdemont, al referèndum d'independència de Nova Caledònia de 2018 (4.580 euros), així com pel pagament del peatge de la C-16 (15,20 euros) en el viatge d'anada i tornada a Sant Joan de Vilatorrada, indret on alguns presos polítics catalans foren internats a la presó de Lledoners.[21][22] Finalment, el 10 de novembre, la fiscal Teresa Duerto, avalada per la jutgessa Olalla Ortega, va decidir obrir judici oral contra Alay pel seu viatge a Nova Caledònia.[23] La imputació era per malversació i prevaricació i li demanaven una pena de tres anys de presó i disset d'inhabilitació.[24] Llibres
Notes
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||
