Josep Borràs i Roca

Josep Borràs i Roca

Biografia
Naixement	1958 (66/67 anys) Terrassa (Vallès Occidental)
Executiu Escola Superior de Música de Catalunya
2008 – 2018 ← Salvador Mas i Conde
Dades personals
Formació	Conservatori Municipal de Música de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	músic, fagotista, pedagog musical
Instrument	Fagot

Josep Borràs i Roca (Terrassa, Vallès Occidental, 1958) és un músic, fagotista i professor de música català. De 2008 a 2018 va ser director de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).^[1][2]

Josep Borràs i Roca és professor superior de fagot pel Conservatori Municipal de Barcelona, per la Musik Akademie de Basilea a Suïssa, i doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.^[3] Va començar a estudiar el fagot a Barcelona al costat del mestre Joan Carbonell, i més endavant s'introduí en el camp de la música antiga de la mà del mestre Enric Gispert.^[4] El 1980 es va traslladar a Basilea, on va residir fins al 1983. En aquesta ciutat va continuar amb els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i també a la Schola Cantorum Basiliensis. A partir d'aquesta estada a Suïssa, començà a col·laborar en grups dirigits per Nikolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe. Posteriorment també va col·laborar en formacions com "Le Concert des Nations" i "Hespèrion XXI", "La Capella Reial", dirigida per Jordi Savall, o l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. La seva tasca com a professor de fagot i de música de cambra la portat a exercir la docència a diversos conservatoris de Catalunya, Andorra i Cantàbria.^[1][3] El 2004 va dur a terme la seva tesi doctoral sobre "El baixó a la península Ibèrica".^[5]

Des de l'any 2008, i fins a 2018 va ser el director de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), centre on exerceix com a professor de fagot i on també ha estat cap del departament de Música Antiga. A banda, continua exercint la seva docència a la Schola Cantorum de Basilea. Més enllà de la seva activitat com a intèrpret, també realitza una tasca permanent de recerca en el camp de la Música Hispànica, i més concretament en el vessant de l'organologia dels instruments de vent i la seva relació amb la música vocal. Ha realitzat més de 150 enregistraments discogràfics, en molts dels quals ha obtingut premis i ha impartit conferències i classes magistrals en diversos centres internacionals. És membre de la Societat Catalana de Musicologia.^[3]

• Borràs i Roca, Josep. Estudi i catalogació de sis llengüetes històriques. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1997. 
• Borràs i Roca, Josep; Ezquerro Esteban, Antonio «Chirimías en Calatayud principio y final de un proceso constructivo». Revista de Musicología, Vol. 22, Núm. 2, 1999, pàg. 53-86. DOI: 10.2307/20797603. ISSN: 0210-1459.
• Borràs i Roca, Josep «Constructors d'instruments de vent-fusta a Barcelona». Revista Catalana de Musicologia, Núm. 1, 2001, pàg. 93-156. ISSN: 0210-1459.
• Borràs i Roca, Josep; Bonastre i Bertran, Francesc (dir.). El Baixó a la Península Ibèrica (Tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. 

• Conversa amb Josep Borràs, nou director de l'ESMUC. Emesa dins l'espai 'Solistes' de Catalunya Música (14 de desembre del 2008) [Consulta: 17 de juliol del 2018]
• Els baixons de Josep Borràs. Reportatge emès al programa 'El taller del lutier', de Catalunya Música (4 de juny del 2016) [Consulta: 17 de juliol del 2018]
• El fagot Heckel de Josep Borràs. Reportatge emès al programa 'El taller del lutier', de Catalunya Música (17 de desembre del 2016) [Consulta: 17 de juliol del 2018]