Nikolaus HarnoncourtNikolaus Harnoncourt, de nom complet Johann Nikolaus comte de la Fontaine i de Harnoncourt-Unverzagt (Berlín, 6 de desembre de 1929 - Sankt Georgen im Attergau, 5 de març de 2016)[1][2] fou un director d'orquestra austríac, un dels iniciadors de la interpretació amb criteris històrics. Trajectòria professionalNascut a Berlín en el si d'una família aristocràtica amb arrels a Bèlgica, Luxemburg i França, Harnoncourt va créixer a Graz, Àustria, i es va formar a Viena.[2] Després d'estudiar música a Viena i Graz, entrà a l'Orquestra Simfònica de Viena com a violoncel·lista i el 1953 creà el grup Concentus Musicus Wien amb la seva dona, Alice Hoffelner. Aquest grup està dedicat a la interpretació de música del barroc i del classicisme amb instruments d'època i amb criteris històrics[1] pel que fa a la distribució orquestral, als tempi, l'articulació, l'ornamentació, la dinàmica, etc. Cap al final de la dècada de 1970 Harnoncourt i el Concentus Musicus ja eren considerablement famosos. Juntament amb altres directors i musicòlegs sorgits durant els anys 1960, és un dels pioners en l'anomenat "moviment historicista". El 1971, Harnoncourt inicià un projecte conjunt amb el director d'orquestra i clavecinista Gustav Leonhardt per gravar totes les cantates de Johann Sebastian Bach. El projecte finalitzà el 1990.[1] L'any 1968 ja havien coincidit en la pel·lícula Crònica d'Anna Magdalena Bach, on Gustav Leonhardt fa el paper de Johann Sebastian Bach i Harnoncout n'és, per una part, el director musical amb el Concentus musicus i el clavecinista sota la seva batuta, i ell mateix també hi interpreta el personatge del príncep d'Anhalt-Cöthen.[3] Premis i reconeixements
Referències
Enllaços externs
|