|
Jordi Puigneró i FerrerJordi Puigneró i Ferrer ([pudʒ.nə.ˈɾo] ; Sant Cugat del Vallès, 2 de febrer de 1974)[1] és un enginyer informàtic[2] i polític català. Fou vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya i conseller de Polítiques Digitals i Territori[3] des del maig de 2021 fins al 28 de setembre de 2022.[4] Abans va ser conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya, del maig de 2018 al maig de 2021.[5] És considerat l'ideòleg del projecte de la "República Digital Catalana".[6][7] BiografiaNascut a la rambla de Ribatallada de Sant Cugat del Vallès,[8] va cursar l'Educació General Bàsica (EGB) a l'escola pública Jaume Ferran i Clua de Sant Cugat i el batxillerat (BUP) a l'Institut Pedagògic Sant Isidor (IPSI) de Barcelona. És enginyer màster (MEng) en Sistemes d'Informació per la Universitat de Surrey (Anglaterra, juny de 1997). De 1997 a 2001 va treballar a Frankfurt com a enginyer TIC en el departament informàtic d'un banc alemany. El 2001 torna a Catalunya per treballar a una empresa multinacional de tecnologia. Carrera políticaLa seva carrera política s'inicià a la Joventut Nacionalista de Catalunya, on entrà a militar l'any 1999. Tres anys després, el 12 de desembre de 2002 va ser elegit president local de la JNC de Sant Cugat[9] i el 20 de setembre de 2003 president comarcal, responsabilitats que va exercir fins a finals de 2004, any en què va fer els 30 anys i per edat va passar a militar a CDC.[10] En el XIII Congrés de CDC el 2004, Jordi Puigneró es va fer famós políticament en presentar una esmena que demanava que CDC no podia donar suport a la Constitució Europea si aquesta no reconeixia "l'oficialitat del català al mateix nivell que d'altres llengües de la UE amb similar nombre de parlants”.[11] Puigneró va guanyar contra pronòstic la votació a la direcció del partit per més del 80% dels vots i va provocar el primer congrés extraordinari fet mai per CDC.[12] Uns anys més tard, el 27 d'octubre de 2009, Puigneró va ser elegit president local de CDC a Sant Cugat,[13] càrrec que va ocupar fins al 22 de març de 2012. Durant el seu mandat al capdavant del partit a Sant Cugat, Convergència i Unió guanyà de forma consecutiva totes les eleccions a la ciutat: catalanes 2010, municipals i espanyoles del 2011. El juliol de 2016 formà part de l'assemblea fundacional del Partit Demòcrata Català, formació on va deixar de militar l'agost de 2020, per passar a formar part de Junts.[14] Política institucionalEn l'àmbit institucional, el 19 de setembre de 2005 Jordi Puigneró prengué possessió com a regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat[15] en substitució del seu company Jaume Tubau, mort com a conseqüència d'un càncer fulminant. Des de llavors Puigneró va anar ocupant diferents responsabilitats dins l'equip de govern de l'alcalde Lluís Recoder primer, i després amb l'alcaldessa Mercè Conesa i Pagès, arribant a ser el segon Tinent d'alcalde de la ciutat de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia. Cal destacar del seu pas per l'Ajuntament, la posada en marxa dels Premis Ciutat de Sant Cugat, i la iniciativa de fer de Sant Cugat una ciutat intel·ligent.[16] El 5 de novembre de 2013 va ser nomenat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació,[17] i posteriorment, el 9 de febrer de 2016, va ser designat Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern de Catalunya.[18][19] En aquest període va ser responsable de les polítiques de ciberseguretat de Catalunya i president del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, fet que el va portar a coordinar la ciberdefensa de l'atac que va patir la Generalitat durant la consulta sobre el futur polític de Catalunya de l'any 2014.[20] El maig del 2018 fou nomenat conseller del Govern de Joaquim Torra i Pla. El 2 de juny de 2018 va prendre possessió com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.[21][22] Entre les principals accions polítiques destaquen el desplegament de la xarxa de fibra òptica per Catalunya,[23] la posada en funcionament de l'Agència Catalana de Ciberseguretat,[24][25] el Centre Blockchain de Catalunya i el Centre d'Innovació en Dades i Intel·ligència Artificial (CIDAI). També va ser l'impulsor de la construcció d'un port digital per l'arribada a Catalunya del primer cable submarí d'Internet (el segon més llarg del món),[26] l'impuls del Corredor 5G del Mediterrani,[27] l'impuls de les dones en l'àmbit de les TIC.[28] Però segurament l'acció més notòria del seu mandat va ser el llançament del primer nanosatèl·lit del Govern de Catalunya que va ser batejat com a enxaneta per votació popular dels nens i nenes de Catalunya.[29] Malauradament, el projecte de la identitat digital catalana va quedar aturat per un decret del govern espanyol.[30] A banda, arran de la pandèmia de la COVID-19, el seu departament va adoptar mesures per regular el teletreball en l'administració.[30] El maig de 2021 va ser nomenat vicepresident del Govern Aragonès després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[31] càrrec que ocupà fins al 29 de setembre de 2022, quan fou destituït del càrrec pel mateix president, Pere Aragonès,[32] després d'un conflicte entre els dos socis de govern. En aquesta etapa com a Vicepresident i Conseller de Polítiques Digitals i Territori, impulsa el projecte Aina (la primera intel·ligència artificial que interactua en català), aprova normatives que aturen la construcció de més de 50.000 edificacions al litoral català i més de 8000 al Pirineu, i posa en marxa la T-Mobilitat i LaMevaCartera, dues eines de serveis digitals del dia a dia del ciutadà. És un dels responsables que l'esdeveniment tecnològic més important del món, el Mobile World Congress, renovi el seu contracte i es quedi a Catalunya fins al 2030 com a mínim. Vida personalPare de dues filles,[33] l'any 2009 va perdre un fill de 6 anys a causa d'un càncer fulminant.[34] Amant i practicant de l'excursionisme d'alta muntanya, l'estiu de 2014 va coronar en ruta i de forma consecutiva tots els cims de 3.000 metres que tindria una Catalunya Independent,[35] travessa que va ser editada i publicada un any després per l'Editorial Alpina.[36] El mes de juliol de 2020 va publicar el llibre El 5è Poder, La República Digital a les teves mans amb l'editorial Penguin Random House.[37] Obra publicada
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Puigneró i Ferrer
|
|||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
.svg){kind=small}
Portal di Ensiklopedia Dunia
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |