Joaquín Romero Marchent
Joaquín Luis Romero Marchent (Madrid, 26 d'agost de 1921 – ibídem, 17 d'agost de 2012[1]) va ser un director de cinema i guionista espanyol. Va conrear molts gèneres del cinema, encara que va ser pels seus spaghetti westerns pel que va ser més reconegut, ja que va ser un pioner a Espanya dins d'aquest subgènere. BiografiaJoaquín Luis Romero Marchent va ser fill de Joaquín Romero Marchent Gómez de Avellaneda (1899-1973) (director-propietari de la revista especialitzada Radio Cinema i de la productora Intercontinental Films), i germà de Rafael Romero Marchent, actor i director, Carlos Romero Marchent, actor i director d'una sola pel·lícula, i Ana María Romero Marchent, muntadora. De la mateixa manera, la seva esposa Ángela Caballero va ser actriu durant cert temps i la seva filla menor, Nuria Romero, és ajudant de direcció i script. ObraDesprés de deixar inconclusos diversos estudis, des de marina mercant a dret, i exercir de futbolista durant algunes temporades, va entrar al cinema en 1946, com a meritori en la pel·lícula El crimen de Pepe Conde (1946), produïda pel seu pare i dirigida per José López Rubio. A partir d'aquest moment va anar ascendint en l'escalafó professional (auxiliar de direcció, segon ajudant de direcció, primer ajudant de direcció), a les ordres sobretot de Luis Lucia Mingarro, Francesc Rovira-Beleta i José Díaz Morales. A continuació, en 1953, va aconseguir debutar com a director, mitjançant el thriller Juzgado permanente (1953), i una mica més tard va introduir el western (sota la forma del spaghetti western) al cinema espanyol, en rellevar al mexicà Fernando Soler com a director del díptic El Coyote (1955), segons la famosa creació literària de José Mallorquí.[2] Des de llavors, la seva aportació al mitjà audiovisual comprèn tres blocs fonamentals: aportacions a l'estil de comèdia agredolça i neorealista, en els anys 1950; va tornar al western en els anys 1960, establint així els pilars que permetran la imminent eclosió del spaghetti western; i contribució a una de les sèries televisives de major èxit en la història de l'ens: Curro Jiménez, ja en els anys 1970.[3] D'altra banda, durant els anys 1960 i 1970, va ser coproductor, mitjançant la seva empresa Centauro Films, i coguionista de diverses pel·lícules alienes a la seva faceta de director, principalment spaghetti westerns dirigits pel seu germà Rafael. En 1999, va aparèixer com a personatge en una novel·la de l'historiador cinematogràfic Carlos Aguilar, Coproducción. Filmografia
Premis
Referències
|