|
Joaquín Peiró Lucas
Joaquín Peiró Lucas (Madrid, 29 de gener de 1936 - Madrid, 18 de març de 2020)[1] fou un futbolista i entrenador de futbol espanyol. Com a futbolistaFormat al planter de l'Atlètic de Madrid, i després d'estar cedit a diversos conjunts de caràcter regional (CD Covadonga, Tolosa CF, Jusa i Ferroviaria), a la campanya 55-56 debuta amb els matalassers a la Primera Divisió espanyola. Aviat esdevé un dels jugadors més destacats en el conjunt madrileny, amb qui disputa 163 partits i marca prop d'un centenar de gols en vuit campanyes. Amb ell, l'Atlético guanya dues Copes del Rei i la Recopa de 1962, on marca en la final contra l'ACF Fiorentina (tant en el primer partit, acabat en 1-1, com a la repetició, 3-0). El 1962 viatja al Calcio italià, després de ser fitxat pel Torino FC, tot esdevenint el primer futbolista castellà en militar a la Serie A (i el segon espanyol després de Luís Suárez). A Itàlia, posteriorment fitxa per l'Inter de Milà, amb qui es proclama campió d'Europa el 1965, així com els Scudetto de 64/65 i 65/66. El tercer equip al Calcio fou l'AS Roma, on milita quatre temporades, aconseguint la Coppa Italia de 1969. Lesionat, retorna a l'Atlètic de Madrid el 1970, i després de passar la temporada en blanc, penja les botes. InternacionalPeiró va formar part de la selecció espanyola de futbol en dotze ocasions, entre 1955 i 1966, i va marcar cinc gols. Va participar en els Mundials de Futbol de 1962, a Xile, on va marcar davant Mèxic, i al d'Anglaterra 1966. Com a entrenadorLa seua carrera com a tècnic arranca al filial de l'Atlètic de Madrid, l'Atlético Madrileño, al qual dirigeix entre 1978 i 1985, les darreres temporades a Segona Divisió. Entrena també en categoria d'argent al Granada CF i a la UE Figueres. En la campanya 89/90 debuta a primera divisió amb l'Atlètic de Madrid. Acaba la temporada, després d'agafar les regnes de l'equip a la jornada 28, en substitució de Víctor Espárrago Videla. Acaba la temporada en quarta posició, però no hi té continuïtat. Després d'entrenar al Real Múrcia i al CD Badajoz, el 1998 es fa càrrec del Màlaga CF. Serà el període més exitòs de la seua carrera. Eixe any aconsegueix l'ascens a la màxima categoria (en el qual és el retorn del club andalús després de la seua refundació) i el manté durant quatre campanyes en l'elit, incloent-hi els quarts de final a la UEFA Cup 2002/03. Es retira com a tècnic després de dirigir de nou al Real Múrcia, ara a primera divisió, on és acomiadat a la jornada 20. Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
