El torneig tornà a Sud-amèrica 12 anys després del darrer cop. Argentina, que havia sol·licitat diversos cops ésser el país organitzador, era el gran favorit per a ser escollit, però en la reunió celebrada a Lisboa el 10 de juny de 1956, Xile s'imposà per 32 vots a favor, mentre que Argentina en va rebre 10, i hi va haver 14 vots en blanc.
El maig de 1960 Xile patí el major terratrèmol del segle xx (d'intensitat 9,5), que causà enormes destrosses infraestructurals. Algunes infraestructures van haver de ser reconstruïdes en un temps rècord. El gran artífex perquè tot sortís bé fou el president del Comitè Organitzador, Carlos Dittborn. Dittborn va morir un mes abans que s'iniciés el campionat i no va poder veure acabada la seva obra. En el seu record, l'estadi d'Arica fou batejat Estadio Carlos Dittborn.
La competició estigué marcada per les tàctiques defensives i el joc violent. Aquesta atmosfera culminà amb el partit de la primera ronda entre Xile i Itàlia (2-0), que fou conegut com la batalla de Santiago. En aquest partit, que va acabar amb dues expulsions i la presència de la policia, diversos jugadors d'ambdós equips intentaren agredir els adversaris. Brasil, malgrat la lesió de la seva figura Pelé al segon partit, fou la millor, encapçalada per Garrincha i Amarildo.
Per a aquest torneig es van inscriure 56 associacions (rècord de participants), de manera que es va haver de disputar una ronda de qualificació, per a determinar les setze seleccions finalistes. S'abandonà la repetició de partits en cas d'empat, adoptant-se la diferència de gols, cosa que estalvià molts partits. França i Suècia, que van estar al podi la temporada anterior, foren les sorpreses i no es classificaren. Tampoc es classificà cap equip d'Àsia o d'Àfrica. Tampoc assolí la seva classificació el Perú, a mans de Colòmbia, malgrat els organitzadors havien escollit la ciutat d'Arica com a seu per la seva proximitat al país andí.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):
El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[2][3] El rànquing del torneig de 1962 era el següent:
