|
Joan de Solà-Morales i Rubió
Joan de la Creu de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 1954) és un matemàtic català. És fill de l'arquitecte olotí Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, i germà dels també arquitectes Manuel i Ignasi de Solà-Morales i Rubió. Doctor en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1983), va fer la tesi doctoral dirigida pel també matemàtic català Carles Perelló.[1] Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), treballa en Equacions en Derivades Parcials, sistemes dinàmics de dimensió infinita i matemàtica industrial. Poc després de la seva fundació va ser membre electe de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer.[2] L'any 1992 va crear la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, de la qual va ser degà durant els primers cinc anys,[3] i des de novembre de 2010 és president de la Societat Catalana de Matemàtiques.[4] Des de 2012 és membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.[3][5] Com a representant de l'IEC, també va ser membre del Consell Català d'Estadística, un òrgan de caràcter consultiu i d'assessorament de l'Idescat[6] des del 2014 al 2021. El 1983 l'Institut d'Estudis Catalans decidí per unanimitat concedir-li el III Premi Ferran Sunyer i Balaguer pel seu treball Equacions de Navier-Stokes en un canal amb obstacle,[7] un llibre que l'IEC posteriorment va publicar.[8][9] És un dels coordinadors de les proves Cangur a Catalunya, un concurs internacional per motivar els joves per la matemàtica.[10] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
