Manuel de Solà-Morales i de Rosselló

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló

Biografia
Naixement	1910 Olot (Garrotxa)
Mort	2003 (92/93 anys) Barcelona
Director de l'ETSAB Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
1967 – 1969 ← Robert Terradas i Via – Leopold Gil i Nebot →
Dades personals
Formació	Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Ocupador	Universitat Politècnica de Catalunya
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Família
Fills	Manuel de Solà-Morales i Rubió, Ignasi de Solà-Morales i Rubió, Joan de Solà-Morales i Rubió

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, 1910 - Barcelona, 2003)

va ser un arquitecte català.^[1]

Era fill del diputat Joaquim de Solà-Morales i Mir, i germà de l'advocat i historiador Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló i del diplomàtic Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló. Va ser pare dels també arquitectes Manuel de Solà-Morales i Rubió i Ignasi de Solà-Morales i Rubió, i del matemàtic Joan de Solà-Morales i Rubió. Es va llicenciar a l'ETSAB el 1932.

El 1945 va ser triat secretari del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears, del que va ser degà entre 1954 i 1964. Des d'aquest lloc va incentivar el procés de modernització de l'arquitectura catalana, va programar diverses conferències d'arquitectes de rellevància internacional com Alvar Aalto o Bruno Zevi i va organitzar el concurs per a la construcció de la nova seu del Col·legi a la plaça Nova (1958), guanyat per Xavier Busquets.^[2]

Va ser professor de l'ETSAB, on va ser catedràtic de Construcció (1955) i director (1967-1969). Va ser també vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya (1972-1974), arquitecte municipal de Barcelona des del 1945. Va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament fins a 1976.

• Residència d'Oficials, avinguda Diagonal 666, Barcelona (1939-1940).^[3]
• Monument als Caiguts al Fossat de Santa Elena del Castell de Montjuïc, amb Manuel Baldrich i Tibau, Joaquim de Ros i de Ramis i Josep Soteras i Mauri, i els escultors Miquel i Llucià Oslé (1940).^[4]
• Edifici d'habitatges del carrer Muntaner 271, Barcelona (1964-1967), amb el seu fill Manuel de Solà-Morales i Rubió.^[5]

• Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3. 
• Lacuesta, Raquel; González, Antoni. Barcelona, guía de arquitectura 1929-2000. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2. 
• Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

• Arquitectura de Barcelona