Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jiroft

Plantilla:Infotaula geografia políticaJiroft
Imatge
Tipusciutat de l'Iran Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 28° 40′ 41″ N, 57° 44′ 26″ E / 28.6781°N,57.7406°E / 28.6781; 57.7406
EstatIran
Provínciaprovíncia de Kerman
Xarestanxarestan de Jiroft
BakhshCentral District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població130.429 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat perriu Halil Modifica el valor a Wikidata
Altitud680 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic0348 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjiroft.ir Modifica el valor a Wikidata

Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam. És el lloc on s'ha regitrat la temperatura més alta del món amb 57 graus l'agost de 1993. Està situada a uns 150 km al sud-est de la ciutat de Kerman.

Història

Fou la tercera vila del país després de Bardsir (avui Kerman) i Bam. Fou i és encara un centre comercial. Quan fou conquerida pels musulmans la principal ciutat era Sirjan, i Djiruft estava plena de boscos i animals salvatges.

La ciutat fou conquerida per Mudhashi ibn Masud el 655. La història de la vila és desconeguda. Hi foren actius els kharigites. Els safàrides la van embellir amb algunes construccions. Progressivament va prosperar i al segle xi era la tercera ciutat de la província. Després va declinar fins a quasi desaparèixer al segle xiii. A la meitat del segle xiv el castell anomenat de Sulayman (Qala-i-Sulayman) estava en poder de la tribu awghani. Encara existia sota els timúrides, però després desapareix de les fonts, deixant el seu nom a la comarca.

L'antiga vila es trobava segurament prop de la moderna Sabzawaran. La moderna vila ha crescut als darrers anys; és capital d'un comtat que el 2007 tenia 126.825 habitants i s'ha desenvolupat absorbint la veïna Sabzawaran.

Jaciments arqueològics

En aquest lloc s'han fet important troballes de l'edat del bronze, separades de les del resta de la zona, amb una piràmide i altres restes d'arquitectura pròpia. Una de les hipòtesis és que seria el regne d'Aratta, esmentat a les llegendes sumèries (després del 2500 aC) com un país ric i muntanyós governat pel rei Ensuh-keshdanna, i on els sumèries es proveïen de materials que mancaven al seu país com plata, or i lapislàtzuli. Fins aquestes troballes (el 1976) es donava per segur que el regne d'Aratta era el d'Urartu on era el mont Ararat. La cultura d'aquest lloc s'ha batejat com civilització de Jiroft o cultura de Jiroft.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9