Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Riu Sile

Plantilla:Infotaula indretRiu Sile
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipussource river (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Treviso (Itàlia), Ciutat metropolitana de Venècia (Itàlia) i Vèneto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCasacorba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 39′ 35″ N, 12° 01′ 43″ E / 45.6597°N,12.0286°E / 45.6597; 12.0286
45° 28′ 44″ N, 12° 35′ 03″ E / 45.4789°N,12.5842°E / 45.4789; 12.5842
Afluents
Característiques
Dimensió96 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica628 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal55 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Sile (en llatí Silis, en venecià: Sil) és un riu del nord d'Itàlia amb una llargada de 95 km.[1] Neix a Casacorba, prop de Vedelago (Província de Treviso), on brolla de diverses fonts, la més coneguda la Fontanasso dea Coa Longa, oficialment considerada el naixement del riu.[2]

Flueix cap a la llacuna de Venècia, de la qual forma el límit nord, al port de Piave Vecchia. S'hi uneixen afluents com el Botteniga, el Piovega, el Dosson, el Serva, el Bigonzo, el Corbetta, el canal de Gronda, el Cerca, el Limbraga, el Storga, el Melma, el Nerbon o el Musestre.[2]

Té una conca de 658 km² i un cabal mitjà de 55 m³/s. Tot el seu curs està protegit per un parc regional (Parco naturale regionale del Fiume Sile).[2] Ja en parlava Plini el Vell (que l'anomena Sele), que deia que desaiguava a les llacunes d'Altino.[3] El riu també és citat per Dante Alighieri a la Divina Comèdia.[4]

Galeria fotogràfica

Referències

  1. «Sile». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 30 abril 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Pavan, Camillo; Bernardino Carpene. Sile : alla scoperta del fiume: immagini, storia, itinerari. Treviso: Pavan, 1991, p. 96-99. 
  3. Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 18
  4. Dante Alighieri. Divina Comèdia: Paradís, IX, 49-51
Kembali kehalaman sebelumnya