Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jean Oury

Plantilla:Infotaula personaJean Oury
Biografia
Naixement(fr) Serge Jean Eugène Oury Modifica el valor a Wikidata
5 març 1924 Modifica el valor a Wikidata
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Cour-Cheverny (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópsiquiatre, psicòleg, escriptor de no-ficció, psicoanalista Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFernand Oury Modifica el valor a Wikidata


Jean Oury (La Garenne-Colombes, 5 de març de 1924 - Cour-Cheverny, 15 de maig de 2014) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.[1][2] Figura destacada de la psicoteràpia institucional,[3] la qual havia implementat Francesc Tosquelles,[4][5] fou el fundador de la clínica de La Borde,[6] que va dirigir amb Félix Guattari fins a la seva mort. També va ser membre de l'École freudienne de París, fundada per Jacques Lacan.

La vida de Jean Oury tendeix a fusionar-se amb la seva obra, la clínica de La Borde.[7][8] Formà el Groupe de travail de psychothérapie et de sociothérapie institutionnelles (GTPSI) amb Hélène Chaigneau, Francesc Tosquelles, Horace Torrubia, Roger Gentis i Jean Ayme. El GTPSI es va reunir catorze vegades entre 1960 i 1966.[9]

El seu germà, Fernand Oury, és el creador del moviment educatiu de la pedagogia institucional.

« Atendre els malalts sense tractar l'hospital és una bogeria. »
— Jean Oury

Obra publicada

  • Il, donc, Union Générale d'Éditions, París, 1978.
  • Onze heures du soir à La Borde, éd. Galilée, París, 1980.
  • Pratique de l'institutionnel et politique, amb Félix Guattari i Francesc Tosquelles, éd. Matrice, Vigneux, 1985.
  • Le collectif : le séminaire de Sainte-Anne, Champ social éditions, Nimes, 1999.
  • Création et schizophrénie, éd. Galilée, París, 1989.
  • L'aliénation, éd. Galilée, París, 1992.
  • Les séminaires de La Borde (1996-1997), Les éditions du Champ social, Nimes, 1998.
  • Psychiatrie et psychothérapie institutionnelle, Les éditions du Champ social, Nimes, 2001.
  • À quelle heure passe le train… Conversations sur la folie, amb Marie Depussé, éd. Calmann-Lévy, París, 2003.
  • Préfaces, éd. Le Pli, Orleans, 2004.
  • Essai sur la conation esthétique (thèse de médecine, 1950), éd. Le Pli, Orleans, 2005.
  • Rencontre avec le Japon: Jean Oury à Okinawa, Kyoto, Tokyo, coordinació: Philippe Bernier, Stefan Hassen Chedri, Catherine de Luca-Bernier, coéd. Champ social éditions / Matrice, 2007.
  • Essai sur la création esthétique, éd. Hermann, París, 2008.
  • Itinéraires de formation, éd. Hermann, París, 2008.
  • La psychose, la mort, l'institution, éd. Hermann, París, 2008.
  • Dialogues à La Borde, éd. Hermann, Paris, 2008.
  • Préalables à toute clinique des psychoses : dialogue avec Patrick Faugeras, éd. Érès, Tolosa de Llenguadoc, 2012.
  • La Psychothérapie institutionnelle de Saint-Alban à La Borde, París, Éditions d'une, 2016.
  • Les Symptômes primaires de la schizophrénie, cours de psychopathologie (Jussieu, 1984-1986), París, Éditions d'une, 2016.

Bibliografia

  • Jean-Claude Polack, Danielle Sivadon, La Borde ou le Droit à la folie, Calmann-Lévy, París, 1976.
  • Ginette Michaud, La Borde… un pari nécessaire, Gauthier-Villars, París, 1977.
  • Serge Didelet, Jean Oury. Celui qui faisait sourire les schizophrènes, Champ social éditions, Nimes 2017.

Filmografia

  • Le Sous bois des insensés, une traversée avec Jean Oury (Martine Deyres, 2016)[10]

Referències

  1. Peces, Juan «Jean Oury, renovador de la psicoterapia» (en castellà). El País [Madrid], 25-05-2014. ISSN: 1134-6582.
  2. Eric Favereau «Mort du psychiatre Jean Oury, fondateur de la clinique de La Borde». Libération, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-30 [Consulta: 27 juny 2020].
  3. Jean Oury. Les Symptômes primaires de la schizophrénie (en francès). Éditions d'une, 2016, p. 25. ISBN 979-10-94346-11-2. 
  4. «https://le-cercle-psy.scienceshumaines.com/la-psychotherapie-institutionnelle-de-jean-oury_sh_32472».
  5. Recueilli par Élodie Maurot «Jean Oury, psychiatre et psychanalyste : « Il faut assumer la transcendance de l'autre »». La Croix, 19-05-2014 [Consulta: 27 juny 2020].
  6. Eric Favereau «Jean Oury, fou de fous». Libération, 27-06-1998 [Consulta: 27 juny 2020].
  7. «Jean Oury : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). France Culture. [Consulta: 16 agost 2018].
  8. Jean-François REY «Jean Oury, celui qui faisait sourire les schizophrènes». Libération, 21-05-2014 [Consulta: 27 juny 2020].
  9. Site internet des Actes du GTPSI
  10. «Le Sous-bois des insensés - Tënk» (en francès). www.tenk.fr. [Consulta: 25 novembre 2018].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9