Jean Haust

Jean Haust

Biografia
Naixement	10 febrer 1868 Verviers (Bèlgica)
Mort	24 novembre 1946 (78 anys)
Sepultura	Cemetery of Sainte-Walburge (en)
Formació	Universitat de Lieja
Activitat
Camp de treball	Lingüística, filologia romànica, való i dialectologia
Ocupació	professor d'universitat, dialectòleg, lingüista, professor d'educació secundària, toponomista
Ocupador	Universitat de Lieja
Membre de	Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1920–1946) Société de langue et de littérature wallonnes (en)
Obra
Obres destacables (1933) Dictionnaire Liégeois
Premis
(1938)  Prix de la langue française (en)
Signatura

Jean Haust (Verviers, 10 de febrer de 1868 — 24 de novembre de 1946) fou un lingüista belga i militant del moviment való. Va ser professor a la Universitat de Lieja i autor d'un diccionari de la llengua valona de la regió de Lieja.^[1]

Jean Haust va néixer a una família modesta del país való. Malgrat la mort prematura de son pare va poder continuar la seva educació a l'escola de mestres associada a la Universitat de Lieja on va adquirir el títol d'agregat de filologia clàssica.

El 1882 va esdevenir professor de llatí a l'Ateneu de Lieja,^[2] on va ensenyar durant trenta anys. El mateix any, va començar la publicació d'un primer volum d'un estudi sobre la fonètica i la morfologia de les llengües liegeses. Va establir des d'aleshores el seu mètode d'observació meticulosa del terreny. El 1897, la Société liégeoise de littérature wallonne (en català: Societat liegesa de literatura valona) va elegir-lo com membre. Més tard, va esdevenir-ne el secretari, fins que el 1927 va deixar-la per raons de desavinença. Des del 1913 va col·laborar a la creació del Museu de la vida valona a Lieja.^[3]

El 18 d'agost de 1920, el polític socialista Jules Destrée va proposar al rei dels belgues Albert I de nomenar-lo a la nova Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique, del qual va ser membre del 1920 al 1946. Al mateix any va crear el primer curs de llengua i literatura valones a la Universitat de Lieja. El 1932 va esdevenir catedràtic a la mateixa universitat.^[1]

Va ser membre de la Comissió reial de toponímia i de dialectologia i de la Comissió municipal de la història de l'antic país de Lieja. Des de 1921 va començar el seu magnum opus: un atles lingüístic de Valònia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Haust

• Les Parlers du nord et du sud-est de la province de Liège a Mélanges wallons offerts à Maurice Wilmotte, 1920. 
• Étymologies wallonnes et françaises, 1923.  premi Volney de l'Institut de França
• Le Toponyme ardennais fa (fè, fwè). Académie royale de langue et de littérature françaises, 1937. 
• Édition critique d'un Médicinaire liégeois du XIIIe siècle et d'un Médicinaire namurois du XVe siècle. Académie royale de langue et de littérature françaises, 1941. 
• La Houillerie liégeoise: vocabulaire philologique et technologique de l'usage moderne dans le bassin de Seraing-Jemeppe-Flémalle, 1925-1926.  (La mina de carbó liegesa: lèxic filològic i tecnològic de l'usatge modern a la conca de Seraing-Jemeppe-Flémalle)
• Tríptic dedicat al való de Lieja:
  • Dictionnaire des rimes, 1927. 
  • Dictionnaire liégeois, il·lustrat de 735 dibuixos establerts per J.M. Remouchamps, director del Museu de la vida valona i dissenyats per Maurice Salme. Lieja: Vaillant-Carmanne, 1929-1933.  (Diccionari liegès)
  • Dictionnaire français-liégeois, pòstum, 1948.  (Diccionari francès-liegès)

• «Museu de la vida valona».