Jean-Baptiste Biot va néixer a París el 21 d'abril de 1774. El seu pare, un alt funcionari de París, volia que estudiés comerç, però Biot va escollir humanitats al Collège Louis-le-Grand fins al 1791.[2] Després d'una breu estança a Le Havre, treballant d'administratiu, s'enrola a l'exèrcit revolucionari el 1792, participant en la batalla de Hondschoote (1793). Malalt, decideix tornar a casa dels seus pares.[3]
El 1794 forma part de la primera promoció d'estudiants de l'École polytechnique, graduant-se el 1797 i atraient l'atenció dels seus professors Monge, Laplace i Lacroix. Gràcies a la influència d'aquest darrer, aconsegueix un lloc de professor de matemàtiques a l'Escola Central de Beauvais.[3] Aquest mateix any de 1797 contrau matrimoni amb Gabrielle Brisson, germana del seu company d'estudis Barnabé Brisson i filla de Mathurin Jacques Brisson.[4] Tindrà un fill, Édouard Constant (1803-1850), també reputat enginyer i sinòleg, tot i que mort prematurament.
A partir de 1803 es compromet en una ampla sèrie de treballs experimentals: El 1803 estudia un meteorit caigut a L'Aigle per demostrar-ne el seu origen extraterrestre,[6] el 1804 ascendeix juntament amb Joseph-Louis Gay-Lussac a quatre mil metres amb un globus aerostàtic per tal d'estudiar l'atmosfera terrestre, i comença la seva fructífera col·laboració amb François Aragó en la mesura de l'arc del meridià terrestre, treball interromput per la mort de Méchain el 1804 a Castelló de la Plana.[5]
Aragó i Biot van arribar a les costes catalanes i balears el 1806 i van visitar les instal·lacions fetes per Méchain, ajudats per dos comissionats del govern espanyol, senyors Chaix i Rodríguez. En començar la guerra del Francès (1808), Biot retorna a París;[7] Aragó trigarà molt més a tornar després de nombroses aventures.[8]
Aquests treballs de mesura del meridià, els posarà en comú amb els treballs britànics el 1817 amb un equip de treball en el que també participaran Aragó, Alexander von Humboldt i l'astrònom reial, James Pound.[9]
El 1809, Biot és nomenat catedràtic d'astronomia de la Facultat de Ciències de la Universitat de París,[10] càrrec que mantindrà fins a la seva jubilació.
Essai sur l'histoire générale des sciences pendant la Révolution française (Paris, 1803)
Recherches sur les réfractions extraordinaires qui ont lieu prés de l'horizon (Paris, 1810)
Recherches experimentales et mathématiques sur les mouvements des molécules de la lumiere autour de leur centre de gravite (Paris, 1814)
Traité de physique, 4 vols (Paris 1816)
Précis élémentaire de physique expérimentale, 2 vols. (Paris, 1817)
Recueil d'observations géodésiques, astronomiques et physiques, executées par ordre du Bureau des Longitudes de France en Espagne, en France, en Angleterre et en Ecosse pour déterminer la variation de la pesanteur et des degrés terrestes sur le prolongement du méridien de Paris (Paris, 1821)
Recherches sur plusieurs points de l'astronomie égyptienne, appliquées aux monuments astronomiques trouvés en Egypte (Paris, 1823)
Notions élémentaires de statique (Paris, 1828)
Instructions pratiques sur l'observation et la mesure des propriétés optiques appelées rotatoires, 3 vols. (Paris, 1859)
Études sur l'astronomie indienne (Paris, 1859)
Études sur l'astronomie indienne et sur l'astronomie chinoise (Paris, 1862)
Referències
↑Asimov, Isaac. «Biot, Jean Baptiste». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 218. ISBN 8429270043.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Baptiste Biot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
Crosland, M.P. «Biot, Jean-Baptiste». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 març 2016].
