Barnabé Brisson (enginyer)
Barnabé Brisson (1777-1828), va ser un enginyer i matemàtic francès. Va formar part de la primera promoció de l'École Polytechnique el 1794 i el 1798 va ingressar a l'École des Ponts et Chausées, essent nomenat enginyer ordinari el 1798 ingressant al cos d'enginyeria de l'Estat, institució a la qual va pertànyer tota la seva vida.[1] Després de treballar com enginyer al canal entre els rius Roine i Rin i al departament de l'Escalda (actualment a Bèlgica), va ser enviat al departament de Marne per reconstruir ponts, camins i obres d'art fetes malbé per la guerra. A partir de 1820, a París, va ser professor de l'École des Ponts et Chausées, de la que en va ser inspector general a partir de 1821. També va ser nomenat secretari del Consell Nacional de Ponts i Carreteres.[2] Va mantenir tots aquests càrrec fins a la seva mort prematura el 1828. El tret principal de l'obra de Brisson és la defensa de la geometria descriptiva com a eina fonamental de l'enginyeria.[3] Deixeble fervent de Monge (estava casat amb la seva neboda), va dedicar-li un obituari el 1818 i va fer una nova edició de la seva Geometrie Descriptive el 1820.[4] Això no vol dir que no estigués al cas dels avenços en anàlisi matemàtica, com ho demostren els seus treballs sobre equacions diferencials i sobre teoria general.[5] La seva principal obra és Essai sur le système gènèral de navigation intéríeure de la France (Paris, 1829), publicada de forma pòstuma pel seu successor a l'École des Ponts et Chausées i que és un gran tractat d'hidràulica i d'economia.[6] ReferènciesBibliografia
Enllaços externs
|