Janusz KorczakHenryk Goldszmit, més conegut amb el seu pseudònim «Janusz Korczak» (Varsòvia (aleshores a Rússia) 22 de juliol del 1878 (o 1879) – camp d'extermini de Treblinka (Polònia, aleshores annexada pel Tercer Reich), enllà del 5 d'agost del 1942) era un pediatre, escriptor i pedagog polonès. Era el director d'un orfenat jueu a la seva ciutat natal. El 1942, va decidir acompanyar els nens del seu institut, quan els nazis van decidir d'evacuar-los vers un camp d'extermini, tot i que sabia que per a ell significava una mort segura i malgrat el fet que li van proposar una via d'escapada. BiografiaVa néixer com Henryk Goldszmit en una família jueva molt integrada.[1] La seva família pertanyia al moviment jueu Haskalà, que defensava els valors de la Il·lustració. Va estudiar humanitats clàssiques (llatí, grec, francès i alemany) a l'escola mitjana de la qual la llengua vehicular era el rus, perquè aquesta part de Polònia va ser atorgada a Rússia després del repartiment a la fi del segle xviii. Com a jove escolar, va guanyar un premi literari per la seva novel·la El nus gordià. Va estudiar medicina a la Universitat Imperial de Varsòvia de 1898 al 1904. El 1899 va escriure una obra de teatre amb què va estrenar el seu pseudònim de Janusz Korczak. El 1901 va escriure Els nens del carrer, una primera novel·la en la qual va tractar el destí dels nens trinxeraires. Va tenir un gran èxit i a poc a poc va ser més conegut pel seu nom d'escriptor que no pas pel seu nom de naixement. Després de la seva promoció en pediatria, va ser nomenat per a una clínica pediàtrica (1904-1911), una ocupació que va haver d'interrompre durant la Guerra russojaponesa, quan va haver de servir com a metge dins l'exèrcit rus. Va especialitzar-se a París i a Berlín. Va recolzar obres socials per a nens com a voluntari i amb els seus ingressos literaris. El 1911, quan li va ser proposada la direcció del nou orfenat jueu Dom Sierot[2] va abandonar la carrera mèdica. El 1914, altra vegada va ser mobilitzat com a metge per l'exèrcit rus. Va conèixer el seu apogeu després de la Primera Guerra Mundial quan Varsòvia va esdevenir la capital de la nova Polònia des d'ara independent. De més, va esdevenir el redactor d'un diari per a nens i obtingué una crònica a la ràdio polonesa, en què el «metge gran» entrevistava nens. Davant la crescuda de l'antisemitisme als anys 1930, va començar a interessar-se en el sionisme i va viatjar dues vegades cap a Palestina, però finalment va refusar la idea de l'emigració. El 1939, després de l'annexió de Polònia sota la dictadura d'Adolf Hitler, va haver d'evacuar el seu orfenat i transferir tots els nens al gueto. En circumstàncies adverses, va continuar el seu diari personal, Pamiętnik, una paraula polonesa que significa tant 'diari' com 'records'. Aquest va ser conservat i va ser publicat en polonès el 1958.[3] No se sap la data exacta de la seva mort. La darrera notícia al seu diari data del 5 d'agost del 1942. Reconeixement
ObraLiteràries
Pedagògiques
AltresPamiętnik (Diari), 1958 per a una traducció anglesa, vegeu Ghetto Diary. FontsBibliografia
Filmografia[9]
Vegeu tambéReferències
|