Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jacques Dixmier

Plantilla:Infotaula personaJacques Dixmier
Biografia
Naixement(mul) Jacques André Jean Dixmier Modifica el valor a Wikidata
26 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Saint-Étienne (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París (1946–1949)
École Normale Supérieure (1942–1946)
Liceu Hoche (1936–1942) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÉtude sur les variétés et les opérateurs de Julia, avec quelques applications Modifica el valor a Wikidata (1949 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGaston Julia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, matemàtiques i àlgebra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut des Hautes Études Scientifiques (1984–1989)
Institut Henri Poincaré (1955–1984)
Universitat de Borgonya (1949–1955)
Universitat de Tolosa (1947–1949)
Centre Nacional de Recerca Científica (1945–1947) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAlain Connes, Michel Duflo, Nicole Berline, Robert Pallu de la Barrière, Pierre Eymard, Bernard Charles, Michel Brion, Michèle Vergne, Claire Anantharaman-Delaroche i Alain Guichardet Modifica el valor a Wikidata
Premis


Jacques Dixmier (Saint-Étienne, 26 de maig de 1924) és un matemàtic francés.

Vida i obra

Nascut en una família d'ensenyants que van esser destinats a diferents punts de França, Dixmier va fer els seus estudis secundaris i els dos cursos de preparació per les grandes écoles a Versalles, excepte un curs que per culpa de la Segona Guerra Mundial va estar a Saint-Brieuc.[1] El 1942 va ingressar a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1946 i, a continuació, es va incorporar al CNRS per fer treballs de recerca amb els quals va obtenir el doctorat el 1949, amb una tesi dirigida per Gaston Julia.[2]

Des de 1947 fins a 1949 va ser professor de la universitat de Tolosa, posició força incòmoda que l'obligava a viatjar sovint de París a Tolosa de Llenguadoc. Per això, el 1949, va acceptar una plaça de professor a la universitat de Dijon, més a prop de París. en la qual va romandre fins al 1955.[3] El 1955 va instal·lar-se definitivament a París, on va ser professor de l'Institut Henri Poincaré, fins que es va jubilar el 1984. Després de jubilar-se va estar cinc anys col·laborant amb l'Institut des hautes études scientifiques.[4]

Dixmier va ser un algebraista eminent, considerat un dels gurus de les C*-àlgebres.[5] A ell se li deuen treballs notables, alguns dels quals en col·laboració amb Adrien Douady, sobre teoria de grups i àlgebres de Lie, cohomologia, sistemes dinàmics i anàlisi hilbertiana.[6] En la dècada dels 1960's va construir una traça, avui anomenada traça de Dixmier, que, convenientment desenvolupada per Alain Connes es va convertir en un concepte fonamental de les Àlgebres no commutatives.[7] També va ser el precursor del desenvolupament de les àlgebres envolupants.[8]

Va ser autor d'un bon nombre de manuals de matemàtiques per estudiants universitaris i de dues obres divulgatives escrites amb Connes i la seva esposa: Le Théâtre quantique (2013) i Le Spectre d'Atacama (2018). També va publicar breus novel·les de ciència-ficció o policíaques.[9]

Referències

  1. Raussen, 2009, p. 34.
  2. Raussen, 2009, p. 35.
  3. Raussen, 2009, p. 36.
  4. Raussen, 2009, p. 40.
  5. Halmos, 1987, p. 331.
  6. Mehl, p. web.
  7. Lord, Sukochev i Zanin, 2019, p. 491.
  8. Rentschler, 2008, p. 1153.
  9. Raussen, 2009, p. 41.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Dixmier» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Mehl, Serge. «DIXMIER Jacques, français, 1924-» (en francès). ChranoMath. [Consulta: 7 juny 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9