Józef Marcinkiewicz
Vida i ObraMarcienkiewicz va néixer al llogaret de Cimoszka,[1] quart fill d'una família d'agricultors benestants.[2] Degut a certs problemes pulmonars, que no li van impedir practicar esports, va ser escolaritzat primer a la casa paterna, abans de fer els estudis secundaris a les ciutats de Sokółka i Białystok.[3] El 1930 va començar els estudis de matemàtiques a la universitat Stefan Batori (actual universitat de Vílnius a Lituània), en la qual va començar una estreta col·laboració amb el seu mestre Antoni Zygmund.[4] Marcienkiewicz es va graduar el 1933 i va obtenir el doctorat el 1935 amb una tesi dirigida per Zygmund.[5] El 1934 havia fet un any de servei militar al 5é Regiment d'Infanteria a Wilno (actual Vílnius a Lituània).[6] El curs 1935-36 va gaudir d'una beca del Fons Nacional de Cultura per estudiat a la universitat de Lwów (actual Lviv a Ucraïna), en la qual va rebre la influència de Juliusz Schauder.[7] El 1936 va ser nomenat professor de la universitat Stefan Batori. El 1938, va anar becat a París, Londres i Estocolm, viatge quer va fer en part en companyia de la seva promesa, la futura historiadora Irena Sławińska.[8] El 1939, mentre era a Londres i en vista de la situació política internacional, va decidir, en contra de les recomanacions dels seus col·legues, retornar a Polònia per unir-se a l'exèrcit. Va ser enrolat al 2n Batalló del 205é Regiment d'Infanteria que va ser destinat a la defensa de Lwów (actual Lviv).[9] Quan Lwów va ser ocupada per l'Exèrcit Roig, a finals de setembre de 1939, Marcinkiewicz va passar a ser presoner de guerra dels soviètics.[10] Va ser internat al camp de presoners de Starobielsk (a prop de Kharkiv) i poc es coneix dels seus darrers mesos: la seva última carta enviada està datada el març de 1940. Probablement va ser executat l'abril o el maig de 1940 a Starobielsk. Els seus pares, el 1941, i el seu germà petit Kazimierz, el 1946, també van ser víctimes de les autoritats soviètiques.[11] Al cementiri de Janów Podlaski (a prop de la frontera amb Belarús) es va aixecar un monument funerari, on es va enterrar Kazimierz i on s'honoren els altres membres de la família Marcinkiewicz morts en circumstàncies bèl·liques.[12] En els seus sis anys de treball de recerca (1933-1939), Marcinkiewicz va publicar cinquanta-cinc articles científics (alguns de forma póstuma).[13] Els seus treballs més importants van ser en el camp de l'anàlisi matemàtica i, més específicament, en teoria de sèries trigonomètriques, inequacions i teoria de l'aproximació.[14] També va fer aportacions remarcables en les camps de la teoria de la probabilitat i de l'anàlisi funcional.[15] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|