Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Iris (Mascagni)

Infotaula de composicióIris

Pòster anunciant l'òpera Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorPietro Mascagni
LlibretistaLuigi Illica
Llengua originalItalià
Creació11 setembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
GènereMelodrama
Partstres
Lloc de la narracióJapó Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Estrena
Estrena22 de novembre de 1898
EscenariTeatro Costanzi de Roma,
Director musicalPietro Mascagni
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu29 de desembre de 1900 (estrena a Espanya)

Musicbrainz: 1c758615-1160-4228-80ed-0dc6752527f0 IMSLP: Iris_(Mascagni,_Pietro) Allmusic: mc0002360240 Modifica el valor a Wikidata

Iris és una òpera verista en tres actes de Pietro Mascagni sobre un llibret italià original de Luigi Illica. La seva primera representació va ser el 22 de novembre de 1898 al Teatro Costanzi de Roma i dirigida per ell mateix i amb una molt bona acollida.[1]

L'òpera està completament ambientada al Japó en temps llegendaris seguint la moda d'aquells moments de l'exotisme oriental. El seu amic Puccini, que va ser present a l'estrena, va coincidir en l'ambientació de la seva pròxima òpera, Madama Butterfly.

La música destaca per les seves melodies exquisides, instrumentació rica en sonoritats orientals i l'ús de nous mitjans d'expressió que ressalten per la seva audàcia. L'autor dona prioritat al simbolisme de l'acció respecte a la història del drama, que en aquest sentit es pot comparar amb Pelléas et Mélisande de Debussy.

El pròleg, magnífic, té una clara influència wagneriana que culmina amb el grandiós Inno al sole (Himne al Sol); així mateix destaca el duet d'amor Oh, come al tuo sottile; la serenata d'Osaka fingint ser Jor Apri la tua finestra, és potser la pàgina més bella de tota l'obra.

El públic va rebre Iris amb gran fervor, mentre que la crítica es va mostrar dividida. El judici va ser unànime pel que fa a l'habilitat d'una orquestració i a una interessant recerca harmònica. Tanmateix d'altres no van saber apreciar certes escales, insòlites fins llavors, com l'hexatonal.

Referències

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9