Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Intramuros

Plantilla:Infotaula geografia políticaIntramuros
Imatge
Entrada al districte Intramuros de Manila.
Tipusdistricte de Manila Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 14° 35′ 27″ N, 120° 58′ 30″ E / 14.5908°N,120.975°E / 14.5908; 120.975
EstatFilipines
Àrea metropolitanaMetro Manila
Ciutat altament urbanitzadaManila Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.925 (2010) Modifica el valor a Wikidata (10.706,52 hab./km²)
Geografia
Superfície0,46 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
FundadorMiguel López de Legazpi Modifica el valor a Wikidata
Creació24 juny 1571 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal1002 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic2 Modifica el valor a Wikidata
National Cultural Treasure (en) Tradueix
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Identificador6715

Lloc webintramuros.gov.ph Modifica el valor a Wikidata
Fotografia d'Intramuros destruït, durant la Segona Guerra Mundial

Intramuros és el districte emmurallat de la ciutat de Manila (Filipines).[1] Està situat a la riba meridional del riu Pasig a la ubicació original de la ciutat fundada per Miguel López de Legazpi el 1571.

Era el centre governatiu, educatiu i comercial de les Filipines quan era colònia espanyola. Va ser lliurat per Espanya al govern dels Estats Units d'Amèrica amb motiu de la Guerra hispano-estatunidenca 1898, que va acabar amb la sobirania espanyola de les illes després de 333 anys de colonització. Posteriorment, el sector va ser arrasat a la Segona Guerra Mundial per la mateixa aviació nord-americana, ja que allà s'albergava l'estat major de l'ocupació japonesa.

Vista d'un pati colonial d'Intramuros
Façana d'una casa colonial d'Intramuros

Contenia notables exemples de l'arquitectura colonial espanyola dels segles XVII, XVIII i xix, com hospitals, escoles, convents i diverses seus governamentals. Així apareixen dibuixats per l'Expedició Malaspina (1789-1794).[2] Encara es poden contemplar les muralles que van donar origen al nom de la ciutadella, la versió modernitzada del Palau del Governador (al lloc on s'aixecava l'antic Hotel Anglès, a la plaça de la Catedral); les restes del Fort de Santiago, en honor del sisè governador espanyol de les Filipines, Santiago de Vera, així com moltes esglésies catòliques, com l'església de San Agustín, construïda pel soldat i arquitecte Juan Macias el 1586, que es troba inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, L'actual Catedral és rèplica de la primitiva, destruïda per un terratrèmol al segle xix a Manila.

Referències

  1. Aguilera Rojas, Javier. Manila, 1571-1898: Occidente en Oriente. Ministerio de Fomento, Secretaría General Técnica, Centro de Publicaciones, 1998, p. 66, 82. 
  2. Sotos Serrano, Carmen. Los pintores de la expedición de Alejandro Malaspina. Real Academia de la Historia, 1982. 

Bibliografia

  • Luengo, Pedro. _arquitectura en Manila, 1739-1762. Fundación Universitaria Española, 2012. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9