Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Interdependència

La interdependència és la dinàmica de ser mútuament responsable i de compartir un conjunt comú de principis amb altres.[1] Aquest concepte difereix substancialment de la "dependència", ja que la relació interdependent implica que tots els participants siguin emocional, econòmica i/o moralment "independents". Alguns advoquen per la llibertat o la independència com una mena de bé desitjable superior; altres creuen el mateix pel que fa a la família, la comunitat o la societat sencera. La interdependència reconeix la veritat (o la validesa) en cadascuna de les posicions, i les desenvolupen junts.

Utilització del concepte

Interdependència social

Marx va ser el primer a usar el terme interdependència al Manifest Comunista (1848) per descriure la interdependència universal de les nacions en comparança a la reclusió i autosuficiència local i nacional del passat. Will Durant va formular la seua Declaració d'Interdependència a l'abril de 1944.

El 1929, Mahatma Gandhi va afirmar que la interdependència era i havia de ser l'ideal de l'ésser humà. L'home, al conformar-se com ésser social, sense la interrelació amb la societat no pot notar la seua unicitat amb l'univers ni suprimir el seu egoisme. En eixe sentit, la seua interdependència social li permet posar a prova la seua fe.

Interdependència econòmica

Tots els països (estat nacions) són dependents en diferents graus, en cadascuna de les següents àrees: comerç, tecnologia, comunicacions, migració, entre altres. Tot açò, en el context de la globalització, que obliga als països a mantenir-se en una constant interdependència al relacionar-se en diferents arestes, com les anteriors.

La interdependència econòmica és una conseqüència de l'especialització, o de la Cournot, qui va escriure que el sistema econòmic era en realitat un tot, les parts del qual estan connectades i reaccionen amb cadascuna de les altres. La interdependència no és rígida, perquè les organitzacions, els individus i les nacions poden canviar la seua producció des d'un conjunt de productes a un altre.

D'altra banda, les relacions que s'estableixen entre les nacions imperialistes i les colònies no són unilaterals, és a dir, no només les colònies necessiten a les potències pel seu desenvolupament, car les potències també necessiten a les colònies per obtenir primeres matèries i mercats per a col·locar les seues mercaderies o exportar els seus cabals.

Interdependència positiva

La interdependència és positiva quan un depèn d'altra persona per a arribar a l'èxit o a alguna cosa abans plantejada, com per exemple quan depens dels teus pares per a fer-hi a temps a l'escola per a açò la persona que és dependent, ha de pensar que si els seus pares no se lleven i li desperten a ell, ell no tindrà èxit, ja que no acudirà al col·legi, açò és, que gràcies a l'èxit dels altres jo obtinc èxit; si els altres triomfen jo també, perquè els seus assoliments m'ajuden a realitzar els meus.

Bibliografia

  • Cournot, Antoine Augustin. The Mathematical Principles of the Theory of Wealth. James & Gordon, 1838. 

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9