Inma Chacón
BiografiaVa néixer a Extremadura en una família conservadora, "aristòcrata, de dretes i del bàndol nacional", segons paraules de la seva germana.[3] El seu pare, Antonio Chacón [3]—que va ser alcalde de Zafra durant la dictadura de Franco— tenia inquietuds literàries: escrivia poemes amb el pseudònim Hache i llegia poesia a la seva família.[4] Va morir quan Inma i Dulce tenien 11 anys. María Gutiérrez, la mare, va partir amb les nenes a l'any següent a Madrid, on es van instal·lar.[5] Inma diu que va aprendre a llegir literatura "molt ràpid": "El meu pare era poeta i la meva mare ha estat una gran aficionada a la lectura, així és que des de molt joveneta ella ens triava els llibres".[6] Doctora en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, és professora de Documentació a la Universitat Rei Joan Carles. Ha estat degana de la facultat de Comunicació i Humanitats a la Universitat Europea, fundadora i directora de la revista digital Binaria i directora del Doctorat en comunicació, desenvolupament tecnològic i renovació sociocultural. És columnista d'El Periódico de Extremadura des de finals de 2005 i col·labora amb diversos mitjans. La seva primera novel·la, La princesa índia és un homenatge a la seva germana, ja que era una història que ella volia escriure quan va emmalaltir del càncer que acabaria amb la seva vida en 2003. Dulce li va demanar a Inma que realitzés aquest projecte.[7] En 2011 va resultar finalista del Premi Planeta amb la seva quarta novel·la Tiempo de Arena, i l'escriptora va comentar llavors que aquest guardó li donaria identitat pròpia com a autora, perquè fins al moment, segons va explicar, hi ha hagut molta tendència a identificar-la amb la seva germana.[8] Obres
Treballs col·lectius
Premis i reconeixements
Referències
Enllaços externs
|