Aquestes illes són un territori en disputa entre diversos països. La República Popular de la Xina, la República de la Xina i el Vietnam reclamen la totalitat de les illes, mentre que Malàisia i Filipines només en reclamen una part. Aquests cinc estats han ocupat militarment diverses illes per demostrar la seva sobirania a la zona. Brunei també ha ocupat alguns esculls del sud de l'arxipèlag, però no els ha reclamat formalment.[1]
Geografia
Les illes Spratly s'estenen sobre una àrea de gairebé 410.000 km² al centre del mar de la Xina Meridional, tot i que la superfície de terra és inferior als 5 km².[1] Entre les illes més grans s'hi troben Itu Aba (0,46 km²), Thitu (0,37 km²), West York (0,18 km²), l'illa Spratly (0,13 km²) i Northeast Cay (0,12 km²). La majoria dels illots no arriben a l'hectàrea de superfície.
Amb 926 quilòmetres de costa, tenen un clima tropical i el terreny és completament pla. El principal perill de les illes són els tifons.
Litigi
De les aproximadament 100 illes i illots de l'arxipèlag, unes 45 han estat reclamades i ocupades pels següents estats:
Brunei
Aquest país no ha reclamat la totalitat de l'arxipèlag, però sí part del mar Meridional de la Xina com a part de la seva plataforma continental i de la seva zona econòmica exclusiva.[1][2]
República Popular de la Xina
Aquest estat reclama la totalitat de les illes com a part del seu territori, sota el nom de Nánshā Qúndǎo (arxipèlag Nansha). Les raons són bàsicament històriques, atribuint expedicions navals cap a les illes durant la dinastia Han (a principis del segle ii) i durant la dinastia Ming (primera meitat del segle xv), on es van establir pescadors i comerciants xinesos. El país intenta demostrar la seva reclamació amb proves arqueològiques.[3]
Illes ocupades
La República Popular de la Xina ha ocupat vuit esculls, que sumen una àrea inferior a una hectàrea, i són els següents:
Roca formada per tres esculls, amb una alçada màxima d'un metre i 14 milles de llarg; només visible en marea baixa. Té dipòsits de guano i alguns arbres. La RPC hi construí un petit port, una pista d'aterratge i una estació d'observació marina. Ocupada des del 1988, però sense soldats actualment.
Vietnam (com a Đá Chữ Thập) i Filipinas (com a Kagilingan)
Visible només durant la marea baixa. Té una llacuna de corall. Va ser ocupat pel Vietnam el 1988, però la República Popular de la Xina va posar-hi una fita el juliol del 1992 sense arribar a ocupar-lo formalment.
Visible només durant la marea baixa, amb una llacuna. La República Popular de la Xina hi construí un edifici de tres pisos, un embarcador i un heliport. Ocupada des del 1988.
Algunes roques sobresurten durant la marea alta. Ocupada des del 1992.
Vietnam (com a Đá Ba Đầu)
0
Malàisia
Malàisia s'ha involucrat en el litigi des del 1979. Aquest país reclama parcialment l'arxipèlag, amb el nom de Kepulauan Spratly.[1] La raó principal de la seva reclamació és que les illes es troben a dins de la seva plataforma continental, cosa que li atorgaria drets segons la Convenció de la Llei del Mar.[2] Malàisia ha intentat construir-hi un hotel.[2]
Illes ocupades
L'estat ha ocupat tres esculls, un banc de sorra i ha construït una illa artificial. Tot plegat suma 6,2 hectàrees, i són les següents zones:
Visible durant la marea baixa, té una llacuna. Ocupat des del 1987. Un oficial i vuit soldats hi estan instal·lats. Malàisia utilitza l'escull amb finalitats turístiques.
República Popular de la Xina (com a Guangxing Jiao, 光星礁) i el Vietnam (com a Đá Đá Lat)
Illot sense arbres i amb roques, amb una alçada màxima de 3 m i una llacuna. Hi ha 70 soldats instal·lats amb una torre. Té un port pesquer i un petiti hotel amb 15 habitacions, a més d'una pista d'aterratge d'1,5 km. S'han afegit plantes i terra a l'illa.
República Popular de la Xina (com a Danwan Jiao, 弹丸礁) i el Vietnam (com a Đá Hoa Lau)
6,2
Filipines
Aquest estat inicià el seu litigi amb les illes el 1975, amb un reclam parcial. Anomena l'arxipèlag Kapuluan ng Kalayaan.
El reclam s'inicià extraoficialment el 1956, quan una expedició privada investigà i ocupà algunes illes. No fou fins al 1976 quan s'hi envià un grup militar des de l'illa de Palawan. El 1978 s'augmentà la quantitat de soldats en set de les illes.
Illes ocupades
S'han ocupat set illes, dos esculls i un illot, d'una àrea total de 83,89 hectàrees:
Illa amb una alçada màxima de 2,5 m, coberta de cocoters, arbustos i herba el 1963. Té 580 m de llargada, i forma la vora d'un escull submergit, amb una pista d'aterratge.
República Popular de la Xina (com a Mahuan Dao, 马欢岛) i el Vietnam (com a Đảo Vĩnh Viễn)
És la segona illa més gran de les Spratly. En el passat estava habitada ocasionalment per pescadors xinesos. Té una pista d'aterratge i una dàrsena. S'hi realitzen dos vols comercials a la setmana: hi habiten uns cent pescadors i meteoròlegs. Ocupada per Filipines des del 1968.
República Popular de la Xina (com a Zhongye Dao, 中业岛) i el Vietnam (com a Đảo Thị Tứ)
És l'illa més gran de l'arxipèlag. Coberta d'arbustos, cocoters i manglars, amb una alçada màxima de 5 m. Hi estan instal·lats 600 soldats, i hi ha un far, estacions de ràdio i meteorològiques, un dic de formigó i dos pous. S'hi ha construït una pista d'aterratge i un port pesquer. S'hi cultiva pinya.
República Popular de la Xina (com a Taiping Dao, 太平岛) i el Vietnam (com a Đảo Ba Bình)
Posició de les Illes Spratly al Mar de la Xina Meridonial.
El Vietnam és el tercer país que reclama la totalitat de les illes sota el nom de Quần đảo Trường Sa.[1] N'ha ocupat 7, a més de 15 esculls i tres bancs de sorra.
Illes ocupades
El Vietnam ha ocupat 7 illes, 15 esculls i tres bancs de sorra. A la taula següent només es mostren algunes de les zones:
Té dues parts: l'oriental és un banc de sorra i corall, i l'occidental està coberta de guano. Té una alçada màxima de 2 m i un obelisc de gairebé 3 m. Té poca vegetació i, des del 1995, un far molt fortificat. Ocupat des de la segona meitat de la dècada del 1970.
República Popular de la Xina (com a Anbo Shazhou, 安波沙洲), Filipines (com a Kalantiyaw) i Malàisia (com a Pulau Amboyna Kecil )
Visible només durant la marea baixa. Té una llacuna.
República Popular de la Xina (como Liumen Jiao, 六门礁)
0
Resolució del litigi
De moment, la qüestió no s'ha tractat de manera oficial. Indonèsia ha intentat oferir-se com a mediador al conflicte, sense que els països enfrontats responguessin la petició. En canvi, els països litigants han acceptat enviar un equip científic a la zona per explorar el potencial dels seus recursos.
