Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Identitat notable

Una identitat notable (o igualtat notable) és aquella identitat àmpliament utilitzada per operar. La seva aplicació ens permet un estalvi de temps al realitzar algunes operacions.[1]

En certs entorns acadèmics, "productes notables" és el nom sota el qual s'agrupen aquelles multiplicacions d'expressions algebraiques el resultat de les quals pot ser escrit per simple inspecció, sense verificar-ne la multiplicació i que compleixen certes regles fixes. La seva aplicació, tal com hem dit en definir les identitats, simplifica i sistematitza la resolució de moltes multiplicacions habituals.

Cada producte notable correspon a una fórmula de factorització. Per exemple, la factorització d'una diferència de quadrats perfectes és un producte de dos binomis conjugats i recíprocament.

Demostració geomètrica

Utilitzar variables, en aquest cas lletres, per referir-se amb un caràcter general o a la mesura de conceptes geomètrics, com el costat o l'àrea d'una figura, permet deduir les relacions algebraiques. Les més utilitzades són les següents:[2] (aquestes són les demostracions visuals i davall de cada una hi ha la seva fórmula corresponent)

Demostració analítica

Les identitats notables més freqüents, i més fàcils d'obtenir analíticament, són el quadrat i el cub d'una suma i d'una diferència i el producte d'una suma per una diferència, que tot seguit es demostren:

Exemple

Aquesta expressió és exactament igual a la següent:

Es pot demostrar:(Aplicant el quadrat d'una suma o sigui):

  • Substituint quedaria
  • Al final seria

Factor comú

Representació gràfica de la regla defactor comú

El resultat de multiplicar un binomi a + b amb un terme c s'obté aplicant la propietat distributiva:

Aquesta operació té una interpretació geomètrica il·lustrada a la figura. L'àrea del rectangle és

(el producte de la base per l'altura), que també es pot obtenir com la suma de les dues àrees acolorides (ca) i ( cb).
Exemple

Binomi al quadrat o quadrat d'un binomi

Il·lustració gràfica delbinomi al quadrat.

Per elevar un binomi al quadrat (és a dir, multiplicar-lo per si mateix), se sumen els quadrats de cada terme amb el doble del producte d'ells. És a dir:

un trinomi de la forma: , es coneix com a trinomi quadrat perfecte.

Quan el segon terme és negatiu, l'equació que s'obté és:

En ambdós casos el tercer terme té sempre signe positiu.

Exemple

simplificant:

Producte de dos binomis amb un terme comú

Il·lustració gràfica del producte de binomis amb un terme comú

Quan es multipliquen dos binomis que tenen un terme comú, se suma el quadrat del terme comú amb el producte el terme comú per la suma dels altres, i al resultat s'hi afegeix el producte dels termes diferents.

Exemple

agrupant termes:

després:

Producte de dos binomis conjugats

Producte debinomis conjugats.

Dues binomis conjugats són aquells que només es diferencien en el signe de l'operació. Per multiplicar binomis conjugats, només cal elevar els monomis al quadrat i restar, obtenint una diferència de quadrats

Exemple

agrupant termes:

A aquest producte notable també se'l coneix com a suma per la diferència.

Polinomi al quadrat

Elevant un trinomi al quadrat de forma gràfica

Per elevar un polinomi amb qualsevol quantitat de termes, se sumen els quadrats de cada terme individual i després s'hi afegeix el doble de la suma dels productes de cada possible parell de termes.

Exemple

multiplicant els monomis:

agrupant termes:

després:

Binomi al cub o cub d'un binomi

Descomposició volumètrica del binomi al cub

Per calcular el cub d'un binomi, se suma: el cub del primer terme, amb el triple producte del quadrat del primer pel segon, més el triple producte del primer pel quadrat del segon, més el cub del segon terme.

Identitats de Cauchy:

Exemple

agrupant termes:

Quan l'operació del binomi és resta, el resultat és: el cub del primer terme,menysel triple producte del quadrat del primer pel segon, més el triple producte del primer pel quadrat del segon,menys ' 'el cub del segon terme.

Identitats de Cauchy:

Exemple

agrupant termes:

Identitat d'Arganda

Identitats de Gauss

Identitats de Legendre

Identitats de Lagrange

Altres identitats

Atès que la notabilitat d'un producte és un concepte ambigu, no hi ha una llista determinant que indiqui quins productes són els que poden anomenar notables i quins altres no. Hi ha altres fórmules, que encara que menys utilitzades que les anteriors, poden en cert context ser considerades productes notables. Entre elles es destaquen:

Suma de cubs
Resta de cubs

És més freqüent llistar les dues fórmules anteriors com fórmules de factorització ja que els productes tenen una forma particularment simètrica però el resultat si (contrasta per exemple amb la fórmula de binomi al cub).

La suma i diferència de cubs es poden generalitzar com a sumes i diferències de potències n-èsimes:

Suma de potències n-èsimes
Sí i només si "n" és senar,
Diferència de potències n-èsimes

Les fórmules de binomi al quadrat i binomi al cub es poden generalitzar amb el teorema del binomi.

Hi ha una enginyosa fórmula per representar un cub com a diferència de dos quadrats:

Referències

  1. Baldor, Aurelio. «VI». A: Álgebra de Baldor. Patria, 1941, p. 97. 
  2. «Écriture littérale et identités remarquables». Wouf.

Bibliografia

  • Wentworth, George i Smith, David Eugene, Ginn & Co, Elements d'Àlgebra Edició 2a, 1.917, Boston, USA

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9