Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Monomi

S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics,[1] com ara:

Un monomi està format per un nombre (el coeficient) i una o més lletres que representen variables indeterminades elevades a un exponent natural o 0 (la part literal).[1][2]

Quan uns monomis tenen la mateixa part literal es consideren matemàticament semblants. I el grau d'un monomi és la suma de tots els exponents de les lletres de la part literal.[1]

Operacions amb monomis

Suma de monomis, resta de monomis i parts d'un monomi

Només es poden sumar o restar aquells monomis que tenen els mateixos termes algèbrics (les mateixes lletres, una cosa). En aquest cas es conserven els termes algèbrics i se sumen o resten els nombres dels monomis.[3] Per exemple:

Les parts d'un monomi són: el coeficient (4xy) i la part literal (4xy).

Quan es sumen o resten monomis distints (no semblants), s'hi obté un polinomi.[1]

Producte i quocient de monomis

Simplificant, es multipliquen els termes que tenen la mateixa base, seguint les regles de multiplicació de potències. Un monomi dividint, se substitueix per un monomi multiplicant amb tots els termes inversos respecte al divisor original.[3]


Producte i divisió de polinomis amb monomis

Al multiplicar un monomi per un polinomi es multiplica el monomi per cada terme del polinomi.[4]

En la divisió d'un polinomi per un monomi es divideix cada terme del polinomi pel monomi.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Corbalán Yuste, F. et al.. Gamma 2 : matemàtiques : Educació Secundària, segon curs. 1a.. Barcelona: Vicens Vives, 2003, p. 107. ISBN 84-316-6978-2. 
  2. Maths, Sangaku. «Monomis». [Consulta: 23 març 2022].
  3. 3,0 3,1 Corbalán Yuste, 2003, p. 108.
  4. 4,0 4,1 Corbalán Yuste, 2003, p. 109.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9