Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Icterícia

Plantilla:Infotaula malaltiaIcterícia
Pell i escleròtica grogues causades per l'Hepatitis A. modifica
Tipussigne clínic, coloració cutània anormal i símptoma de la pell i del teixit tegumentari Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina interna, infectologia, hematologia i gastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ME10.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R17 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9782.4 Modifica el valor a Wikidata
CIAPD13 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB7038 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003243 i 000210 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKJaundice Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007565 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0022346 i C0242183 Modifica el valor a Wikidata

La icterícia és un símptoma o un signe que consisteix en la coloració groguenca de la pell, mucoses o totes dues alhora escleròtica que es produeix per una augmentació de la bilirubinèmia. Popularment se'n diu fel sobreeixit o en valencià i eivissenc aliacrà, amb la variant meridional aliacà, procedent de l'àrab andalusí alyaraqán, en àrab clàssic يرقان.[1]

És causada per una hiperbilirubinèmia (augment dels nivells de bilirubina en la sang). La concentració de bilirubina en el plasma sanguini en general no és superior a 1 mg/dl (>17 μmol/L). Una concentració superior a 1,8 mg/dl (>30 μmol/L) porta a la icterícia.[2]

La icterícia es veu en malalties com l'hemòlisi, un defecte de la seva conjugació com en l'hepatitis i la cirrosi hepàtica, o en la seva excreció, com en la colèstasi.

Tipus

La icterícia es classifica en tres tipus:

Referències

  1. ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B., Diccionari Català-Valencià-Balear, vol. 1, 1993; CORRIENTE, F., Diccionario de arabismos y voces afines en iberorromance. Madrid: Gredos, 1999, p. 108
  2. Silbernagl S, Despopoulos A. Color atlas of physiology. 6. Thieme, 2009, p. 252. ISBN 9783135450063. 

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9