IV Regió Militar
Jurisdicció territorialComprenia les quatre províncies catalanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. La seva seu es trobava a Barcelona. La Regió Militar respon ja a un model de defensa territorial històric lloc que des de 2002 les Forces Armades espanyoles s'organitzen en unitats tàctiques en funció de les comeses i missions assignades.[1] HistòriaPrimers tempsLa divisió d'Espanya en Capitanies Generals data de 1705, quan es van ajustar als antics regnes que constituïen la Monarquia Hispànica. Es tractaven de tretze regions: Andalusia, Aragó, Burgos, Canàries, Castella la Vella, Catalunya, Extremadura, Galícia, Costa de Granada, Guipúscoa, Mallorca, Navarra i València. En 1714 es crea la Capitania General de Castella la Nova a partir de la Comissaria General de la Gent de Guerra de Madrid. En 1898 es va tornar a dividir el territori peninsular en set noves Regions Militars, alhora que es van constituir les Comandàncies Generals de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. La IV Regió Militar té el seu origen en la Capitania General de Catalunya, mantenint la seu i les quatre províncies de l'antic principat. Després de la proclamació de la Segona República en 1931, un decret governamental va dissoldre les regions militars i les va substituir per les Divisions Orgàniques.[2] En juliol de 1936, el cap de la IV Divisió Orgánica era el general de brigada Francisco Llano de la Encomienda. Per decret del 4 de març de 1939, abans de finalitzar la Guerra Civil Espanyola, va quedar restablida l'antiga Regió Militar, que recuperava les funcions de la desapareguda IV Divisió Orgànica.[3] A la nova IV Regió Militar se li assigna el IV Cos d'Exèrcit, amb tres divisions: la 41a (Barcelona), la 42a (Girona) i la 43a (Lleida).[4] El primer Capità General de la regió va ser el General de divisió Eliseo Álvarez-Arenas y Romero.[3] Vegeu tambéReferènciesEnllaços externs |