ICCF
La Federació Internacional d'Escacs per Correspondència (en anglès International Correspondence Chess Federation, ICCF) fou fundada el 1951 com a nova versió de la ICCA (Associació Internacional d'Escacs per Correspondència, en anglès, International Correspondence Chess Association), que fou fundada ee 1945, al seu torn com a successora de la IFSB (Internationaler Fernschachbund), fundada el 1928. L'actual president és Eric Ruch. Escacs per correspondènciaEls escacs per correspondència són una varietat dels escacs que es juga a distància, en situacions en què els oponents no estan situats cara a cara. Els moviments són comunicats a través de mitjans de missatgeria:
En molts esports, només és possible de jugar regularment en competicions internacionals un cop s'ha arribat a un nivell d'elit nacional. Un dels factors que fan atractius els escacs per correspondència és que es pot jugar a nivell internacional des del primer moment. Abans de la ICCFAlgunes fonts indiquen que els escacs per correspondència ja es jugaven al segle xii,[1] tot i que aquesta afirmació és en dubte. Al segle xix, diversos clubs d'escacs i revistes varen començar a organitzar torneigs regularment, tant a nivell nacional com internacional. La primera lliga internacional (IFSB) es fundà el 1928. Aleksandr Alekhin, Paul Keres i Max Euwe han estat famosos entusiastes dels escacs per correspondència durant alguns períodes de la seva carrera escaquística. Membres ActualsICCF, el successor actual de la IFSB, és una federació internacional de la qual són membres federacions nacionals. Actualment hi ha arreu del món més de 60 federacions nacionals, amb més de 100.000 jugadors en conjunt que practiquen els escacs per correspondència. En general, aquests jugadors juguen diverses partides de manera simultània, fins i tot més de 100, tot i que hi ha alguns jugadors forts que pensen que 15 partides per correspondència alhora és el límit màxim admissible. Presidents d'ICCF
Títols InternacionalsPer diferenciar la força dels escaquistes, la FIDE crea en 1950 els títols vitalicis honorífics de Gran Mestre i Mestre Internacional. A partir de 1953 la ICCF resol premiar d'la mateixa manera als que participin en competències epistolars. El 1998 introdueix el títol intermedi de Mestre Internacional Sènior. Per reconèixer el treball d'organització, crea en 1966 el títol de Àrbitre Internacional. A las dones les distingeix com Mestra Internacional Femenina des de 1975 i posteriorment poden arribar al de Gran Maestra Femenina a partir de 1996. TorneigsLa ICCF, que fa servir la seva pròpia notació escaquística per registrar el desenvolupament de les partides, organitza molts torneigs: individuals i per equips, torneigs per a normes i torneigs de promoció (des de torneigs oberts fins a torneigs per a mestres). Ambdós en versions postal i per e-mail. Es juguen pràcticament el mateix tipus de torneigs dins les 3 zones en què la ICCF està dividida: Europa, Zona Mundial (Amèrica/Oceania) i Àfrica/Àsia. La ICCF coopera de prop amb la principal organització internacional dels escacs, la FIDE, de manera que tots els títols, campionats, i classificacions de la ICCF són reconeguts per la FIDE. Campionats del mónHomes Dones
Olimpíades per equipes nacionalsHomes
Copa del Món ICCFÉs un torneig obert als escaquistes de tot el món sense distinció de categories, edat ni sexe. Creada el 1968, s'ha disputat en 22 oportunitats. L'alemany Reinhard Moll es va quedar amb la Copa 5 vegades.
Copa del món de veteransEstá reservada per als escaquistes de més de 60 anys, sense distinció de categories ni sexe. Es desenvolupa en tres etapes: preliminar, semifinal i final.
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
|