Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hàjib

Hàjib (àrab: حاجب, ḥājib) fou un càrrec en diversos governs musulmans, que es podria traduir per camarlenc. Inicialment l'hàjib guardava la porta del sobirà i no deixava passar a ningú excepte les visites concertades.

El títol va evolucionar amb funcions diferents segons el lloc: al califat fou un mestre de cerimònies i del 750 fins al començament del segle x va disputar al visir la posició principal, fins que el visir es va imposar durant el segle x. Sota els samànides l'hàjib fou un intendent de palau i un comandant en cap de l'exèrcit, Sota els buwàyhides els hàjibs eren generals. Sota els gaznèvides l'hàjib era un comandant en cap de l'exèrcit (hàjib-i-buzurg) i un general (hàjib). Els seljúcides tenien hàjibs que eren funcionaris militars però no comandants suprems; els governadors provincials tenien els seus propis hàjibs. Sota els Il-kans els hàjibs tornaven a ser camarlencs, tant a la cort reial com a les corts provincials, però la funció corresponia sovint a un militar. Sota els timúrides eren funcionaris de la cort de rang mitjà. Sota els safàvides el càrrec va desaparèixer.

A Còrdova l'hàjib sempre va tenir preeminència sobre el visir. El 978 el secretari de la cort, Ibn Abi-Àmir, va arribar a hàjib i fou conegut pel seu làqab d'Al-Mansur (Almansor) i fou el més destacat de tots els hàjibs. El càrrec va subsistir als regnes de taifes.

A la cort fatimita els hàjibs eren ajudants del camarlenc designat al seu torn com hàjib al-hujjab. Les dinasties d'atabegs tenien hàjibs que exercien funcions militars com el govern d'una fortalesa, o funcions diplomàtiques (ambaixadors). Amb els mamelucs l'hàjib era un camarlenc amb facultats limitades i més tard van agafar àmplies funcions judicials. A Ifríqiya el càrrec no va existir sota els zírides però es va crear sota els hàfsides, com un superintendent de palau, per augmentar les seves atribucions i acabar esdevenint un primer ministre, fins al segle xiv en què va passar a ser un cap de protocol. A Tlemcen era un intendent de palau i ministre de finances. Amb el marínides era un camarlenc i exercia el càrrec un membre de la família reial.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9