Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hussa de Bernícia

Plantilla:Infotaula personaHussa
Biografia
Naixementsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Mort593 Modifica el valor a Wikidata
Rei de Bernícia
585 (Gregorià) – 593 (Gregorià)
← Frithuwald de BerníciaEtelfred →
Rei de Bernícia
585 – 592
← Frithuwald de BerníciaEtelfred → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant
Família
FillsHering Modifica el valor a Wikidata
PareIda de Bernícia Modifica el valor a Wikidata

Hussa va ser rei de Bernícia, en un període imprecís que podria anar de l'any 585 al 593, probablement després de Frithuwald.

Encara que alguns suposen que va ser fill d'Ida de Bernícia, el seu nom no consta en la llista dels seus fills que apareix en el Chronicon ex chronicis i més aviat podria ser el líder d'una facció rival. Hi ha poca informació sobre la seva vida o el seu regnat. En una data imprecisa, durant el seu regnat, la coalició de forces de Rheged, Strathclyde, el Regne d'Elmet i alguns opositors de Bernícia van presentar setge a Hussa i gairebé aconsegueixen fer-lo fora. Es creu que aquesta aliança va fallar a causa de disputes entre les diferents tribus britanes que van culminar amb l'assassinat de d'Urien de Rheged, vers l'any 590 a mans del seu antic col·lega Morcant Bulc.[1]

Això no obstant, a la Crònica anglosaxona es donen indicis que fan pensar que, després de la mort d'Hussa, es va produir una divisió entre els membres de la seva família i els de la d'Etelfred —qui finalment el va succeir—, ja que es diu que Hering fill d'Hussa, va fer anar l'exèrcit d'Áedán mac Gabráin contra Etelfred en la batalla de Degsastan l'any 603.

La data del regnat d'Hussa és una conjectura: les fonts documentals mes antigues difereixen molt en l'ordre de successió dels monarques que van governar entre Ida i Etelfred. Segons diu la Historia Brittonum, Hussa va governar set anys i s'estima que això va ser entre el 585 i el 592 però no es pot assegurar amb absoluta certesa.[2]

Referències

Bibliografia

  • Cannon, John; Hargreaves, Anne. The Kings & Queens of Britain. Oxford University Press, 2009. 
  • Hope-Taylor, Brian. Yeavering: an Anglo-British centre of early Northumbria, 1977. 
  • Johnson, Flint F. The British Heroic Age: A History, 367–664. McFarland, 2016. 
  • Venning, Timothy. The Kings & Queens of Anglo-Saxon England. Amberley Publishing Limited, 2014. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9