Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hohenzollern-Sigmaringen

Fürstentum Hohenzollern-Sigmaringen

1575 – 1849
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
Informació
CapitalSigmaringen
Idioma oficialalemany
ReligióCatolicisme
Geografia
Superfície1849: 906 km²
Població1849 (est.): 40,492 (Densitat: 0 h/km²)
Període històric
Establiment1575
Dissolució1849
Política
Forma de governComtat, Principat (des de 1623)

Hohenzollern-Sigmaringen fou un comtat alemany pertanyent al Sacre Imperi Romanogermànic. El comtat fou fruit de la divisió del comtat de Hohenzollern entre els hereus de l'últim comte de Hohenzollen, Carles I. Posteriorment el comtat fou elevat a la categoria de Principat l'any 1623.

Història

El primer comte de Hohenzollern-Sigmaringen fou Carles II (1576-1606), fill de Carles I.

El successor de Carles II, el Comte Joan (1606-1638), es mantingué fidel al catolicisme durant la guerra dels trenta anys. El comtat compartia frontera amb els ducs de Württemberg, protestants, fet que donà lloc a conflictes. Per tal de fer front als rivals Joan Hohenzollern-Sigmaringen s'alià amb la catòlica Baviera.

Mitjançant aquesta aliança Joan fou elevat a la dignitat de Príncep Imperial el 1623, d'aquesta manera el comtat esdevinguí un principat. Joan amplià els seus territoris, el 1630 s'apoderà del principat de Hohenzollern-Haigerloch (principat fruit de la repartició de les terres del seu avi Carles I).

Vista del castell de Sigmaringen.

El 1632 el castell de Sigmaringen fou arrasat pels suecs, fet que obliga a Joan a refugiar-se a Baviera on morí, El seu successor, el príncep Meinhard I (1638-1681) veié el final de la guerra. Després de la mort de Meinhard es restablí el principat de Hohenzollern-Haigerloch que passa a mans del segon fill d'aquest. Aquest principat de Hohenzollern-Haigerloch no es reintegraria a Hohenzollern-Sigmaringen fins al 1767.

El principat es va convertir en un estat independent el 1815 després de les guerres napoleòniques. La revolució liberal de 1848 obliga al príncep Carles a abdicar en favor del seu fill Carles Antoni, d'ideologia liberal: El nou príncep, imbuït de l'ideari liberal i pangermanista, entrega la sobirania del principat a Prússia, on regnava un branca menor de la família Hohenzollern.[1] Hohenzollern-Sigmaringen, junt amb Hohenzollern-Hechingen s'integraren el 1849 com la província de Hohenzollern en l'estat prussià.

El príncep Carles Antoni esdevindria ministre-president de Prússia entre 1858 i 1862, mentre que el seu fill Carles seria triat (amb el suport prussià) príncep i posteriorment rei de Romania.

Regió de Hohenzollern.

Titulars del Comtat i Principat

Comtes de Hohenzollern-Sigmaringen

Prínceps de Hohenzollern-Sigmaringen

Referències

  1. «La ruta de Hohenzollern». Deutsche Welle 10.03.2002, 2002. [Consulta: 2 novembre 2007].[Enllaç no actiu]


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9