Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hidatsa

Aquest article tracta sobre la llengua sioux. Si cerqueu el grup humà, vegeu «hidatses».
Infotaula de llenguaHidatsa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants508 (2000)[1]
714 (2010)[2]
Autòcton deDakota del Nord Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
llengües siouan
llengües sioux occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3hid Modifica el valor a Wikidata
Glottologhida1246 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehid Modifica el valor a Wikidata
UNESCO882 Modifica el valor a Wikidata
IETFhid Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2376 Modifica el valor a Wikidata

L’hidatsa (hɪˈdɑːtsə)[3] gros ventre, hinatsa, hiraca, minitari o minnetaree[4] és una llengua sioux amenaçada, força relacionada amb la llengua crow. És parlada pels hidatses de Dakota del Nord i Dakota del Sud.

Una descripció de la cultura hidatsa-mandan, incloent una gramàtica i vocabulari de la llengua, va ser publicat en 1877 per Washington Matthews, un metge del govern que va viure entre els hidatsa a la reserva índia de Fort Berthold.[5]

Més recentment, l'hidatsa fou el subjecte de treball en la tradició de la gramàtica generativa.[6]

Sacagawea

Els lingüistes que treballen en des de la dècada de 1870 han considerat que el nom de Sacajawea, guia i intèrpret a l'expedició de Lewis i Clark, és d'origen hidatsa. El nom és un compost de dos noms comuns hidatsa, cagáàga tsaɡáàɡa 'ocell' i míà [míà] 'dona'. El compost és escrit com a Cagáàgawia 'Dona Ocell' en ortografia hidatsa moderna, i pronunciat tsaɡáàɡawia (/m/ és pronunciat [w] entre vocals en hidatsa). La doble /aa/ en el nom indica una vocal llarga i els diacrítics un patró tonal. Hidatsa és una llengua d'accent tonal que no té accent, per tant en la pronunciació hidatsa totes les síl·labes en [tsaɡáàɡawia] es pronuncien amb més o menys el mateix èmfasi relatiu. No obstant això, la majoria de les persones de parla anglesa perceben la síl·laba accentuada (la llarga é/aa/) com a tònica. En fidel representació del nom Cagáàgawia a les altres llengües, és aconsellable posar l'accent en la segona, sílaba llarga, no en l'última, com és comú en anglès.[7]

Situació actual

Segons l'escala de pertorbació intergeneracional gradual, proposada originalment pel lingüista Joshua Fishman el 1991, l'estatus de la llengua hidatsa és al nivell 7, o "Canvi". Aquest nivell és quan "la generació en edat de procrear pot utilitzar la llengua entre ells, però no la transmet als nens".[8]

La recerca del lingüista Victor Golla el 2007 va trobar que d'una població ètnica de 600, només 200 persones són capaces de parlar hidatsa. Hi ha 6 parlants monolingües, i 50 parlen la llengua de manera semifluida; els parlants més competents són els d'edats de 30 anys i més, mentre que els nens només estan familiaritzats amb el llenguatge de passada. Les converses en hidatsa es produeixen principalment entre la gent gran en la intimitat de la llar.[9] La revitalització és encara possible, ja que un bon nombre de parlants són d'edat fèrtil, però l'èmfasi en l'ensenyament de l'hidatsa ha de ser subratllat, mentre aquest segueixi sent el cas.

Fonologia

Vocals

  Curta  Llarga 
Frontal  Posterior   Front   Darrera 
Alta (tancada) i u
Mitjana
Baixa (oberta) a
Diftong ia ua

Consonants

L'hidatsa posseeix deu consonants.

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p t k (ʔ)
Fricativa š (sh) x
Africada c
Sonorant w r h

A diferència dels llengües sioux de la vall del Mississipi, l'hidatsa no té oclusives glotalitzades ni aspirades del Proto-Sioux. Només té una sèrie d'oclusives orals sense veu. Aquestes oclusives, /p,t,k/ en posició intervocàlica se sonoritzen i esdevenen [b,d,g]. L'hidatsa té una africada sorda, /c/. Les dues fricatives, /š / i /x/, són sordes quan no són aspirades. No hi ha sonorització intervocàlica. L'hidatsa té tes sonorants: les dues semivocals /w/ i /r/, així com /h/. Les semivocals es tornen com a [m] i [ŋ] després de pausa, més freqüentment a començament de paraula.[10]

Referències

  1. Cens dels EUA de 2000
  2. Llengües ameríndies segons el cens de 2010
  3. Park, Indrek. 2012. A Grammar of Hidatsa. Ph.D. dissertation, University of Indiana, Bloomington.
  4. hidatsa, TERMCAT
  5. Matthews, Washington. Ethnography and philology of the Hidatsa Indians. Government Printing Office, 1877. 
  6. Matthews, G.H.. Hidatsa Syntax. Mouton, 1965. 
  7. Park, Indrek. 2012. A Grammar of Hidatsa. Ph.D. dissertation, University of Indiana, Bloomington. p. 36.
  8. [enllaç sense format] http://www.ethnologue.com/about/language-status
  9. [enllaç sense format] http://www.ethnologue.com/language/hid
  10. Boyle, John P. "Hidatsa morpho-syntax and clause structure. The University of Chicago, Proquest, UMI Dissertations Publishing, 2007. 3272979.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9