|
Hermolao Barbaro
Ermolao o Hermolao Barbaro, també Hermolaus Barbarus (21 de maig de 1453/1454—14 de juny de 1493), va ser un estudiós renaixentista italià. EducacióErmolao Barbaro nasqué a Venècia, net de Francesco Barbaro.[1][2][3] Era oncle de Daniele Barbaro i Marcantonio Barbaro[4] Acompanyà el seu pare, que era un polític i un diplomàtic, fora de venècia.[2] El 1462 era a Roma, on estudià amb Pomponius Laetus[1][4] and Theodorus Gaza.[2] El 1468 estava a Verona, on l'emperador romano germànic Frederic III el premià amb una corona de llorer per la seva poesia.[2] Va ser professor de filosofia a la Universitat de Pàdua el 1477.[1][2][4] CarreraBarbaro va participar en la política.[1] El 1483 va ser elegit al senat de la República de Venècia.[5] Però va ser acusat d'acceptar regals il·legalment.[1][2][3][4] El papa Inocent i el seu successor Alexandre VI l'amenaçaren d'excomunicar-lo.[1][2] El senat venecià el va fer exiliar de Venècia. ObraBarbaro edità i traduí un gran nombre d'obres clàssiques. Com obra pròpia escrií Castigationes Plinianae, publicat a Roma el 1492 que va ser la seva obra més influent, on comenta l'obra de Plini el Vell[5] Erasme sovint cita les obres de Barbaro.[5] Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermolao Barbaro
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
