Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hans Peter Jørgen Julius Thomsen

Plantilla:Infotaula personaHans Peter Jørgen Julius Thomsen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1826 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1909 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSolbjerg Park Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rector Universitat de Copenhaguen
1891 – 1892
← Edvard HolmHenning Matzen →
Rector Universitat de Copenhaguen
1886 – 1887
← Johan Louis UssingH. William Scharling →
Rector Universitat Tècnica de Dinamarca
1r agost 1883 – 31 gener 1902
← Carl HoltenGustav Adolph Hagemann → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Tècnica de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica i termoquímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat, empresari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Copenhaguen
Universitat Tècnica de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansCarl August Thomsen
Thomas Thomsen Modifica el valor a Wikidata
Premis

Hans Peter Jørgen Julius Thomsen, nascut el 16 de febrer de 1826 a Copenhaguen i traspassat el 13 de febrer de 1909, va ser un químic danès que destacà en el camp de la termoquímica i que enuncià el principi de Thomsen-Berthelot.

Biografia

Thomsen es va graduar en química a la universitat de Copenhaguen el 1843. Des de 1847 a 1856 Thomsen fou professor de química a l'institut Politècnic, on des de 1883 a 1892 en va ser el seu director. Entre 1856 i 1866 entrà a formar part de l'exèrcit. El 1866 va accedir a una plaça de professor de química a la universitat de Copenhaguen, on hi restà fins a la seva jubilació el 1891.

El 1883, juntament amb el químic francès, Marcellin Pierre Eugène Berthelot, va rebre la Medalla Davy, per les seves contribucions a la termoquímica.

Obra

Julius Thomsen, fou el primer a proposar el disseny de forma llarga de la taula periòdica. Va indicar que els períodes (fileres horitzontals) acabaven en un element de valència zero, és a dir, els elements que ara coneixem com els gasos nobles.

Va ser un dels primers defensors del principi de conservació de l'energia. Thomsen entre 1869 i 1882, va fer un gran nombre de determinacions de la calor desenvolupada o absorbida en diferents tipus de reaccions químiques, com la formació de sals, oxidació i reducció, i la combustió de composts orgànics. Els resultats, d'unes 3 500 reaccions químiques, els publicà entre 1882 a 1886 en quatre volums sota el títol Thermochemische Untersuchungen, i també un llibre en anglès sota el títol Termochemistry el 1908. En els seus estudis va descobrir que el caràcter exotèrmic de la majoria de reaccions químiques espontànies i la seva transformació més o manco ràpida segons l'energia despresa en el procés, li van fer suposar que la calor de reacció mesurava la tendència que existia entre dues substàncies perquè reaccionassin entre elles, la qual cosa es coneixia com a afinitat química. Si en la combinació de clor i hidrogen es desprenia més calor que en la del brom i l'hidrogen era degut al fet que l'afinitat entre el clor i l'hidrogen era major que entre el brom i l'hidrogen. Així va indicar que La transformació química que es produeix sense intervenció d'energia externa és la que origina la substància o substàncies que determinen el major despreniment de calor. Aquest enunciat, que després s'ha demostrat que no és correcte, va ser elevat a la categoria de principi per Marcellin Pierre Eugène Berthelot i s'anomena Principi de Thomsen-Berthelot.

Thomsen va ser un dels primers científics que realitzà una mesura de la força dels àcids.

El 1857 va establir a Copenhaguen un procés per a la fabricació de sosa (carbonat de sodi), a partir de criolita, obtinguda des de la costa oest de Groenlàndia.

Obres

  • Thomsen, H.P.J.J. «Die Grundzüge eines thermo-chemischen Systems» (en alemany). Annalen der Physik, 1854.
  • Thomsen, H.P.J.J.; Blei, A. «Thermochemische Untersuchungen» (en alemany). Journal fuer praktische Chemie, 224, 3, 1875, pàg. 368-404.
  • Thomsen, H.P.J.J.. Thermochemistry (en anglès). Longmans, Green, and Co., 1908. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9