Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gulasch

Infotaula menjarGulasch
Característiques
País d'origenRegne d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipussopa Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalscarn, ceba, pastanaga, pebre roig, bitxo, oli d'oliva, espècia, all, bouillon (en) Tradueix, salsa de soia, llorer, pebre de Jamaica, pasta de tomàquet, Agaricus, mantega i farina Modifica el valor a Wikidata

Gulasch, gulaix, gulash o goulash és una sopa o estofat de carns i verdures (especialment de ceba) assaonat amb paprika i altres espècies.[1] El nom de gulasch prové de l'hongarès gulyás que és la paraula per dir vedella, vaquer o pastor o del turc kul aşı o kulak aşı.[2] El gulasch també és un plat molt popular a la República Txeca i Eslovàquia i és també molt conegut arreu del món.

Gulyás en un perol tradicional ("bogrács", de la paraula turca "bakraç").[3]

Característiques

Es considera un plat casolà i senzill. La carn ha de ser cuita durant un temps llarg. La preparació varia i els ingredients bàsics en són la carn (de vaca, vedella, anyell, porc, cavall i moltó), les verdures (pastanaga, tomàquet, rutabaga, pebrot, etc.) ceba, pebre vermell i vitet. El seu color vermell és distintiu.

Incorpora col agra que es fa deixant-la en maceració durant uns dos dies.

Referències

  1. Gundel, Karoly. Gundel's Hungarian cookbook. Budapest: Corvina, 1992. ISBN 963-13-3600-X. OCLC 32227400. page 20
  2. «Nişanyan Sözlük - Türkçe Etimolojik Sözlük» (en turc). [Consulta: 27 agost 2024].
  3. «Nişanyan Sözlük - Türkçe Etimolojik Sözlük» (en turc). [Consulta: 27 agost 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9