Un gual o passant és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.[1]
Per a la seva importància militar i econòmica, en èpoques en les quals els ponts eren rars, la presència d'un gual sovint va ser la raó de l'establiment de pobles i ciutats. Això va ser el cas de Navarcles al Bages, de Salamanca, o de Roma.
A Catalunya moltes carreteres de pagès encara tenen guals en lloc de ponts per a passar les rieres de règim pluvial o torrents, en els quals el nivell d'aigua és baix, essent eixuts a l'estiu. Hom hi trobarà sovint un passatge amb pedres per a facilitar el camí als pedestres.
Quan el pas està consolidat -el més sovint amb una capa de formigó posada arran el llit i foradada de tubs per a deixar passar sota l'aigua es parla d'un passallís.[2][3] El mot passallís és absent al Diccionari de la llengua catalana[4] però és molt freqüent als diaris.[5] Se'n diu passera o passadora o passallís (en rossellonès) quan és un passatge per a travessar una riera o un riu damunt pedres o taulons (dits passeres o palanques) que sobresurten de l'aigua.[6][7] A la comarca del Moianès els guals solen ser denominats «pas» o «passant».
Guals en la toponímia
vadum Una de les hipòtesis de l'origen del nom de Sabadell, tot i que l'acceptada majoritàriament és una altra, és que provingués del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
rito, rhyd… El mot gàl·lic rito es troba al nom llatí de LlemotgesAugustoritum o gual d'August, en Niort que provindria de Nova Ritum o gual nou al riu Sèvre i al municipi gal·lès Rhyd-Ddu o gual negre…
átha Es troba el mot gaèlic átha en el nom irlandès de DublínBaile Átha Cliath ("la ciutat al gual amb les tanques de canya") i en Átha an Rí ("gual dels reis")
↑Iglésies i Fort, Josep; Societat Catalana de Geografia La Riba: termes municipal i parroquial. Institut d'Estudis Catalans, 1953, p. 16–. GGKEY:Y5X1T988RS1.
