Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Greifswald

Plantilla:Infotaula geografia políticaGreifswald
Imatge
Tipusmunicipi urbà, ciutat universitària, capital de districte, centre regional major, ciutat de la Lliga Hanseàtica i ciutat de la Lliga Hanseàtica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 54° 05′ 00″ N, 13° 23′ 00″ E / 54.0833°N,13.3833°E / 54.0833; 13.3833
EstatAlemanya
Estat federatMecklenburg - Pomerània Occidental
Districte ruraldistricte de Pomerània Occidental-Greifswald Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població60.071 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.182,27 hab./km²)
Geografia
Superfície50,81 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRyck i Dänische Wiek Modifica el valor a Wikidata
Altitud5 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1199 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governStefan Fassbinder Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal17487, 17489 i 17491 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic03834 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDE801 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya13075039 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webgreifswald.de Modifica el valor a Wikidata

Greifswald o en baix alemany Griepswoold és una antiga ciutat hanseàtica i universitària al nord-est d'Alemanya, a la regió de Pomerània Occidental. Està a la vora de la badia de Greifswald, a la mar Bàltica, badia tancada per les més grans illes alemanyes: Rügen i Usedom.

Història

Ajuntament
Universitat de Greifswald
Abadia d'Eldena

El 1199, l'abadia d'Eldena fou fundada per frares de l'Orde del Cister danesos. El 1241, el príncep de Rügen i el duc de Pomerània autoritzen un mercat setmanal a l'abadia d'Eldena. Aquest mercat comercial és el punt de partida del desenvolupament de la ciutat de Greifswald. És el 1248 quan, per primera vegada, es menciona l'oppidum gripheswald entre els béns de l'abadia. El dret urbà de Lübeck fou acordat en aquesta aglomeració el 14 de maig del 1250 pel duc Wartislaw III.

El 1278, Greifswald esdevé membre de la Lliga Hanseàtica. El desenvolupament de la ciutat és significatiu fins al segle xvi per la seva incorporació a la lliga nòrdica. La Universitat de Greifswald va ser fundada el 1356 per la iniciativa del burgmestre de Greifswald, Heinrich Rubenow. La universitat és, després de la de Rostock, la més antiga d'Europa del nord.

S'hi va introduir la reforma luterana el 1531, i es va reobrir la universitat el 1539 com a universitat protestant.

Durant el transcurs de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Greifswald va ser ocupada per les tropes imperials fins al 1631, l'any en què la ciutat fou conquerida sense combats per les tropes sueques.

A la pau de Westfàlia, Suècia obté Pomerània, i també Greifswald. Comencen llavors les tensions entre Suècia i Prússia, que fa valer les seves pretensions a l'heretatge d'aquest territori. Aquestes tensions porten, durant les següents dèacdes, una sèrie de conflictes armats al llarg dels quals Greifswald és assetjada i ocupada militarment diverses vegades.

El pintor romàntic Caspar David Friedrich va néixer-hi el 1774, i sovint va il·lustrar la regió a les seves obres, s'hi troba amb freqüència les runes de l'abadia d'Eldena.

El 1815, després de les guerres napoleòniques, la Pomerània sueca torna a ser de Prússia. Greifswald forma part de nou de la província prussiana de Pomerània. El llarg període de pau que hi ha a continuació aporta a la ciutat un fort i ràpid creixement econòmic.

El 1939, els pobles de Wieck i d'Eldena, el bressol de Greifswald, situats a la desembocadura del Ryck, van ser incorporats a Greifswald.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9