Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Grau (teoria de grafs)

Un graf amb vèrtexs etiquetats segons el seu grau. El vèrtex aïllat s'etiqueta amb 0, ja que no és adjacent a cap altre vèrtex.

En teoria de grafs, el grau o valència d'un vèrtex és el nombre d'arestes que hi incideixen, amb els bucles comptats dues vegades.[1] El grau d'un vèrtex v es denota grau(v), g(v) o gr(v) (tot i que també es fa servir δ(v), i de l'anglès d(v) i deg(v)). El grau màxim d'un graf G, denotat com Δ(G), i el grau mínim d'un graf G, denotat com δ(G), són respectivament els graus màxim i mínim dels seus vèrtexs. Al graf de la dreta, el grau màxim és 3 i el grau mínim és 0. En un graf regular tots els graus són iguals i, per tant, es pot parlar del grau del graf.

Lema de l'encaixada de mans

La fórmula de la suma de graus estableix que, donat un graf ,

La fórmula implica que en qualsevol graf el nombre de vèrtexs amb grau senar és parell. Aquesta proposició (així com la fórmula de la suma graus) es coneix com el lema de l'encaixada de mans. Aquest nom es deu a un problema matemàtic popular, en el qual cal demostrar que en qualsevol grup de persones el nombre de persones que s'han donat la mà amb un nombre senar d'altres persones del grup és parell.

Valors especials

  • Un vèrtex de grau 0 s'anomena un vèrtex aïllat.
  • Un vèrtex de grau 1 s'anomena un vèrtex fulla.
  • Un vèrtex de grau n-1 en un graf amb n vèrtexs s'anomena un vèrtex dominant.

Referències

  1. Diestel, Reinhard. Graph Theory (en anglès). 3a ed.. Berlin, New York: Springer-Verlag, 2005, p.5. ISBN 978-3-540-26183-4. 

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9